LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Del caos a l’èxtasi, o la dansa d’un univers poètic

 “… els astres
no compten el camí que fan…”

David Jou

Vivim un temps d’alta intensitat en el que la creativitat artística va prenent nous formats. Passa per vasos comunicants, aiguabarreig de pensament, trencadís i reconstrucció de llenguatges, il·luminacions de tota mena, fins a la unió de principis antagònics i la correlació de pensaments situats a les antípodes. El que obra el miracle de reconversió en una obra de nova creació és el capgirament i la suma de tots aquests elements i encara d’altres amb l’única voluntat d’interpretar i transmetre art i coneixement per la via creativa. Deixar l’obra de l’un en mans dels altres, facilitar-ne la comprensió, el digerir el cúmul infinit d’idees i pensaments. I, una vegada aconseguit, provocar una nova epifania. Tot això, i encara més, és el que succeeix quan pensament, paraules, moviment dels cossos, articulació de tonalitats, projeccions de llum i ombres omplen la nuesa d’un escenari amb les parets de pedra vista i no gens dissimulada per donar vida a la formulació d’un espectacle d’arts en moviment.

És el que fa poc més d’una setmana es va presentar a l’escenari del Teatre Casino de Planoles sota el títol Del caos a l’èxtasi. L’univers poètic de David Jou. El plantejament dramatúrgic de Mònica Pagès, la dicció no només física de l’actor Jordi Coromina i el cos en moviment, dansa i guionatge musical de Francesc Bravo, juntament amb la luminotècnia de Francesc Puig i la videocreació de Xavier Pérez Díaz van donar llum i vida a un espectacle d’arts en viu que va viure la seva estrena en un teatre ple de gom a gom i enmig d’un silenci sepulcral que només van trencar els aplaudiments i altres mostres d’entusiasme després dels segons de fosca còsmica que van marcar el seu final. El treball de dramatúrgia de preparació d’aquest espectacle de cinquanta minuts de durada s’ha esdevingut al llarg de dos anys d’assaigs i provatures al llarg dels quals el treball de dramatúrgia s’ha perfilat, primfilat, en la definició de les seqüències que l’articulen i en la condensació dels textos poètics. Mònica Pagès ha realitzat un treball de fons perquè s’ha enfrontat amb tot el conjunt d’obra poètica de David Jou que és travada, compacta i intensa i diversa. L’espectacle començarà a girar per la xarxa de teatres dels Ateneus de Catalunya i esperem poder-lo veure en escenaris propers.

No és fàcil comentar un espectacle com aquest en el que les claus d’innovació a partir de la paraula es basen en una evocació escenogràfica, lumínica i dramatúrgica de les diferents fases seqüencials escèniques. La professionalitat i les habilitats interpretatives de Coromina i Bravo, reforçades per un vestuari esquemàtic d’alta simbologia, constituïen un constant lluïment d’efectes en els que el factor sorpresa en la seva justa mesura sorprenia i corprenia. L’espectacle s’articula en cinc àmbits: Caos, Creació, Cosmos-Ciència, Humanitat i Final; a cadascun correspon la recitació de poemes en la veu clara i profunda de Francesc Coromina compartida amb una acurada transcripció gestual de Francesc Bravo en la que cada muscle denota la seva part expressiva. Així vam ser espectadors del Viatge en tren d’un ratolí transgènici d’unes inoblidables Dansa quàntica i dansa de El nombre Pi.  Tot evitant fer d’espòiler m’agrada destacar com els éssers humans es clouen al seu principi i final en la magnificència de l’univers, com uns versos que sembla que sobreïxen en el seu intens significat prenen una altra volada en la combinatòria simultània del gest i de la veu, com l’evocació de la matèria fosca i del mite conviuen amb la claredat d’una habitació amb llimones o amb la reflexió de l’ofici de poeta que s’encamina cap el final de fusió entre caos i èxtasi d’un mateix esperit. L’univers del poeta es mou, certament, entre el caos de l’existència i l’èxtasi de la contemplació. Entremig hi transiten la història, la cosmologia, les arts, la física quàntica, la llum, el cinema el cristianisme, els valors humans, l’ànec Donald, els ratolins transgènics, Humphrey Bogart, Venècia i Sicília, el paisatge de Sitges, els mites, les ombres i tot el que constitueix la vida de la humanitat. Destriar fil per randa l’obra poètica de Jou requereix una lectura constant i una ingent capacitat per determinar els puntals d’un espectacle teatral. Del caos a l’èxtasi ofereix la visió cosmològica, científica i humana del poeta Jou, com és la reflexió del significat i el lloc de l’ésser humà en un cosmos caòtic i inclement però que la visió humanitzada condueix a l’èxtasi, a través d’una magistral combinatòria d’arts escèniques a manera de dansa d’un univers poètic.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure