LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Del Sitges digital a la Vila del llibre

Són dues mostres de la situació real de la cultura i les seves mancances i contradiccions a Sitges que s’han constatat en tota la seva intensitat en l’interval d’una setmana. Són dues iniciatives nascudes des del sector privat amb diferents motivacions i que mereixen comentari per tot el que suposen i perquè denoten l’estat de la qüestió de la política cultural exercida a Sitges.

No hi ha  prou paraules d’agraïment i de felicitació per als membres de l’Associació Digital de Sitges – formada per Marga Domingo, Marta Fontanals, Jordi Milà i Eduard Tomàs-  per la creació generosa i altruïsta de l’Arxiu Digital de Sitges. La motivació no és altra que posar a disposició en accés universal de tot el material possible en suport digital referent a Sitges, tant el que ja existeix com el que s’ha digitalitzat de nou bé per primera vegada bé per corregir defectes de tractament: premsa local, programes, llibres, fotografies i un llarg etcètera de documents.Els membres de l’Associació Digital Sitges han actuat des de la generositat personal i des de la voluntat de servei públic dedicant-hi temps i esforços. Des de l’enllaç www.sitgesarxiudigital.cat es pot accedir a quinze mil documents que, per començar, és molt més del que hauríem pogut demanar. Han actuat amb pragmatisme i visió inclusiva arribant a acords amb entitats, organismes públics i privats, i autors i autores per tal d’obtenir els materials existents en suport tradicional – paper, fotografia… – i difondre’ls des de la xarxa. Per tal que l’accés a tants documents sigui fàcil i evitar la bretxa digital, que actualment constitueix una important bretxa social, han elaborat dos tutorials dedicats a guiar l’usuari.

La utilitat de l’Arxiu Digital Sitges és per a tothom i per a qualsevol persona que senti interès vers el que ens ha constituït i ens defineix, perquè el web abasta tot Sitges. És un esquer per a la curiositat fins a l’extrem de la tafaneria; per a la recerca en totes les seves gradacions, des dels més elementals treballs escolars fins les recerques més aprofundides;  per a la informació sobre els més diversos aspectes.  L’obertura al públic del web, que es va presentar en olor de multituds en un lloc tan emblemàtic per a la cultura sitgetana com és el Teatre Prado, és el punt d’inflexió on a partir d’ara el projecte inicia una nova etapa que no pot ser d’altra cosa que de creixement i de suport econòmic. Hi ha molta altra documentació a incorporar, perquè els fons documentals de Sitges són immensament més nombrosos del que a simple vista es pot suposar. Pel que fa al suport econòmic, més enllà que el web es trobi allotjat al de l’Ajuntament, el projecte necessita la corresponent partida pressupostària tant per continuar la digitalització com per retribuir el treball que  comporta. La cultura té costos que el sector públic ha d’assumir en concertació o sense amb el sector privat, i aquest n’és un exemple. I més quan el que fa és resoldre una mancança inexcusable pel que fa al patrimoni documental sitgetà dipositat a l’Arxiu Municipal, on ni se sap què hi ha (la darrera guia es va publicar el 1982…) ni s’hi presten els serveis més elementals, amb uns horaris irregulars i deficients i amb unes possibilitats d’accés a la documentació entre discrecionals i restrictives. Per tant, doble agraïment als quatre magnífics membres de l’Associació Digital Sitges, i tot el recolzament per la feina que han portat a terme en benefici del patrimoni documental i la seva conservació i difusió, de la recerca, la creació de coneixement i l’accés universal i sense límits.

L’altra cara de la moneda la presenta la segona edició de la fira de la Vila del Llibre. El que és un model d’èxit en diverses poblacions a Sitges enguany ha punxat. I no solament per causa de les adverses condicions climàtiques sinó per raons més punyents com són la seva ubicació, criticada per editors i escriptors, i per la manca d’un pla B elemental per portar a terme, precisament, en cas de mal temps perquè el Centre d’Estudis del Mar es va revelar tan insuficient com inadequadament equipat. Ens queixem que a Sitges falten llibreries i quan es presenta l’oportunitat de donar rellevància a l’univers del llibre se l’envia a l’altra punta d’on fóra el més lògic que s’hi instal·lés, com és a la Ribera, com per Sant Jordi. És cert que en la primera edició, a Terramar, es va destacar l’oportunitat de conèixer un tram poc freqüentat per les activitats culturals, però editors i escriptors ja van remugar quan els números no acabaven de sortir. Enguany molts d’ells ja no han vingut i els que han vingut s’han queixat. I no és que l’organització no hi hagués fet el que caia, però no té punt de comparació situar un esdeveniment en ple cor de la Vila com és la Ribera, de trajecte accessible i envoltada de tota mena de locals i de serveis, que a l’altre extrem del Passeig Marítim. Si es considera que la Ribera està massa saturada, que es consideri quins són els esdeveniments de màxima saturació i es reordenin les activitats. Però, sisplau, que no es relegui la cultura a un indret que els seus agents consideren inadequat. Si Sant Jordi ens agrada on el celebrem cada any, ¿per què hem de penalitzar un esdeveniment que podria contribuir a incentivar l’interès vers els llibres i les lletres entre la població?¿O només hem d’acabar convertir Sitges en un escenari buit i aliè als interessos culturals? Com si n’anessim sobrats. A hores d’ara tinc seriosos dubtes sobre la continuïtat de la Vila del Llibre i em creix la certesa que ja va bé que només fem d’aparador.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure