LOADING

Type to search

Editorial

Determinació amb el Carnaval

Ahir Dijous Gras va començar el Carnaval més esperat. Fa tot just dos anys va ser gairebé l’última activitat que es va celebrar amb normalitat, tot i que el virus estava començant a aterrar silenciosament entre nosaltres per a generar un terrible dany sanitari, econòmic i moral. Avui, a finals de febrer del 2022, a Covid encara no ha marxat, ni ho farà en breu, però el nou context derivat de l’ampli nivell de vacunació entre la població, permet enfocar el funcionament general de la societat en uns termes cada cop més similars a la pre-pandèmia. I a Sitges celebrar el Carnaval –tot i que amb necessàries i lògiques limitacions– és un dels signes de relativa normalitat.

Quan després de Reis, el país –Sitges inclòs, òbviament– registrava els nivells de contagi més elevats de la Covid hi va haver no poques poblacions que es van decantar per anul·lar el Carnaval. No va ser el cas de Sitges. I cal felicitar els responsables: Ajuntament, Comissió i entitats. Anul·lar o ajornar hagués estat el més fàcil –i en part, lògic amb el context sanitari que hi havia en aquells moments– però es van prendre decisions valentes, que han resultat exitoses. Algú s’imagina com estaria avui l’estat d’ànim i de crispació de la població local si s’hagués decidit, fa un mes i mig, suspendre el Carnaval?

Però la valentia i determinació que hi va haver per a prendre les decisions justes en moments difícils no s’ha traslladat a altres aspectes vinculats directament a la festa. Un d’ells és el de la prohibició que les dues centenàries societats puguin obrir els seus respectius teatres en el moment més esperat de l’any. No ha estat, efectivament, una decisió del Govern municipal, sinó dels tècnics interpretant correctament les normatives de la Generalitat, que no sempre han resultat coherents aquests darrers dos anys. Però s’ha trobat a faltar major valentia, determinació i assumpció de responsabilitats del del Govern municipal. Òbviament, els polítics no poden contradir ni desautoritzar els tècnics –ells són els experts–, però sembla clar que amb major esperit de decisió s’haguessin pogut adoptar algunes mesures per adaptar-se a la normativa de la Generalitat. Les entitats han hagut d’instal·lar una carpa (el cas del Retiro) o celebrar les xatonades al bar (el Prado). No sembla lògic ni tampoc és garantia de major seguretat.

Aquest cas que han patit les dues entitats és un exemple més de l’excés de comoditat dels polítics per la manca de decisions. Si finalment, s’ha de fer simplement el que apunten els tècnics, per a que necessitem que hi hagi (tants) regidors?

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure