Edificis d’interès local

Divendres passat, els socis del Club de Mar es van llevar alarmats per la informació d’un mitjà de comunicació, que indicava el seu imminent enderroc arran una resolució del Ministeri. La informació apuntava que deu clubs nàutics de Catalunya, entre els quals el Club de Mar de Sitges, havien de tirar a terra els seus edificis en tenir esgotada la llicència de concessió. Poc després, la mateixa junta del Club de Mar manifestava que l’entitat no havia rebut cap notificació al respecte. De fet, dels deu clubs apuntats només el de Badalona havia estat notificat per la Generalitat, seguint indicacions del Ministeri. En saber que el Club de Mar no havia rebut tal notificació, els socis van respirar tranquils… però no del tot. L’entitat, igual que les altres societats de l’inici del Passeig Marítim (Club Natació, Pic Nic i Kansas) resten a l’espera de la resolució d’un conflicte que ja fa vint anys que dura. Tots quatre tenen la llicència esgotada i no poden accedir a la renovació, ja que la normativa administrativa –aprovada posteriorment a la seva presència– estableix que no hi haurien de ser o, si més no, haurien de reduir la superfície actual.

Els tres edificis del Passeig (més les instal·lacions del Club Natació a la platja) formen part del paisatge, la història i la realitat sociocultural i econòmica de la vila. No hi ha ningú a Sitges que hagi vist aquesta zona sense la presència d’aquests edificis (amb l’actual ocupació o les que van tenir anteriorment). Per aquest motiu, no deixa de ser sorprenent que ni l’Estat –que és qui té competències en la línia marítimo-terrestre que ocupen– ni la Generalitat –que és qui gestiona els usos– ni el mateix Ajuntament –que concedeix les llicències– hagin estat capaços en el que portem de segle d’haver trobat una solució. La incertesa amb la que han d’afrontar les dues entitats i els dos restaurants la seva situació va en perjudici dels seus legítims interessos, però també dels del conjunt de Sitges, ja que cap d’ells durà a terme reformes i una aposta de millora important si abans no tenen garantit el seu futur, com és ben lògic. La lentitud de les administracions i la manca de sentit comú amb la que en ocasions hi actuen acaba anant en contra dels interessos de la vila. Aquest n’és un bon cas.

Des de l’any 2014, els edificis afectats són Bé Cultural d’Interès Local. També el recentment aprovat Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges els considera com edificacions “d’interès sociocultural”. Però malgrat això –i la seva històrica presència en aquesta zona– les administracions no avancen en una solució.