LOADING

Type to search

Editorial

El cansament del virus

Setmana de rècords en nous casos de coronavirus. Mai se n’havien registrat tants com aquests darrers set dies. A Sitges han estat 921 i a Sant Pere de Ribes, 1.153. També a les escoles, on hi ha hagut més de 200 a Sitges i gairebé el doble en els diferents centres de Sant Pere de Ribes. En el que portem de mes s’han detectat gairebé una tercera part del total de positius coneguts des que va començar la pandèmia.

Es fa difícil efectuar lectures positives quan el nivell de contagi és tan alt com el d’aquests dies. Però n’hi ha algunes, com subratllen diferents experts. Sense necessitat de baixar la guàrdia –les mesures de distància, mans i mascareta continuen sent imprescindibles–, l’alt nivell d’expansió actual del virus acabarà situant el conjunt de la societat –si més no, la que accedeix amb facilitat a les vacunes– ben a prop de la immunitat de grup o d’una assimilació del virus semblant a la que s’efectua amb altres malalties. Aquests mateixos experts apunten a la primavera com el període on aquest escenari es podria començar a visualitzar.

Independentment de la velocitat a la que arribi un context més favorable del virus, hi ha una percepció cada cop més pronunciada i estesa de fatiga i cansament per les conseqüències que està generant el virus en el conjunt de la societat. En primer lloc, pel terrible impacte sanitari. Però també per les greus conseqüències econòmiques, que en el cas d’una població turística com Sitges, han resultat de trist balanç. I encara hi ha altres reaccions negatives, com les derivades en la salut mental o la fatiga entre els joves i adolescents. Dissabte passat es va posar de manifest amb la intervenció que va efectuar la Policia Local en un bar del Dos de Maig, on un grup de jove estava practicant el que es coneix com un catenaccio; és a dir, una festa en horaris no permesos i amb les persones del local a baix. 

Hi ha cansament (tot i que això no justifica determinats comportaments, i menys encara reaccions, com la que va tenir el responsable del bar que infringia les normes), perquè la travessia està sent excessivament llarga. És cert que les administracions estan moralment obligades a aplicar mesures protectores per al conjunt de la societat, però també que els límits de la paciència estan cada vegada més a tocar. Potser ha arribat el moment de començar a distingir les persones que, responsablement, han optat per mesures protectores –com és el cas de la vacuna– i els qui mantenen una actitud egoïsta que perjudica el conjunt de la societat. Uns no han de carregar amb la creu dels altres.