L’Hospital Sant Camil va ser un dels centres sanitaris del país que va atendre més contagiats
L’accés a l’Hospital Sant Camil, encara marcat per les restriccions contra la Covid. (Aroa Tort)
La primera víctima mortal registrada a l’Hospital Sant Camil per culpa de la SIDA va tenir lloc el 1982. Només havien passat uns mesos des que s’havia detectat el primer cas a Catalunya i poc més d’un any des que l’organització nord-americana de vigilància de malalties havia informat les autoritats locals sobre una estranya forma de pneumònia, encara sense nom, que afectava nois joves –la majoria d’ells, homosexuals– de l’estat de Califòrnia.
Aquella primera defunció als Camils tenia el rostre d’un home de mitjana edat. S’havia contagiat per via sexual i havia hagut d’ingressar d’urgència a l’UCI amb una insuficiència respiratòria greu. Al cap de pocs dies, després d’analitzar detingudament el seu cas, l’equip de metges de l’hospital ribetà va saber que els símptomes i els efectes que havia patit aquell pacient ja traspassat eren compatibles amb els d’una nova malaltia sense cura que s’estava estenent com una taca d’oli per tot el món i que tot just estrena- va denominació: la Síndrome de la Immunodeficiència Adquirida (SIDA), produïda pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH).
Aquella mort no seria testimonial. Tot just el contrari: marcaria l’inici, sense que ningú n’acabés de ser del tot conscient, d’un període sanitàriament abrupte i socialment dolorós que s’allargaria durant més d’una dècada, fins que la combinació de diferents fàrmacs va aconseguir incrementar l’eficàcia dels tractaments antiretrovirals.
Els records de quatre professionals que van treballar a Sant Camil durant els anys vuitanta, a L’Eco d’aquesta setmana. Podeu trobar l’edició en paper als punts de venda habituals i l’edició en PDF a la plataforma iQuiosc.
