La segona edició del festival Dona- Art en femení arrenca aquest vespre amb la jove compositora Sara Roy, als jardins del Casino Prado. El certamen pren com a lema la veu de les dones que hi participen com a altaveu de la presència i l’activisme artístic femení, encara avui obrint-se camí en els cartells dels principals festivals, teatres i sales de concert. Les dj sitgetanes Tronkes de Felipa s’han sumat al certamen amb una sessió de reggaeton, cúmbia o salsa amb lletres lluny del sexisme i del masclisme.
Directores, actrius, cantants i intèrprets de diferents estils omplen aquest cap de setmana diferents espais de l’entitat pradista per fer sentir la seva veu i gaudir de la seva màgia.
Literalment, la màgia. Una de les novetats ha estat incloure la maga Melanie, que aporta un element d’humor i fantasia al cartell del Festival. El teatre de Lloll Bertran, l’elegància musical de Judith Neddermann, l’espectacle de castanyoles i piano de Belén Cabanes i Marina Rodríguez i el cabaret de les Divinas completen el programa. A més de la taula rodona, moderada per Rita Marzoa, precisament amb la veu de dones en un altre sector de difícil inclusió com és l’esport i el periodisme esportiu.
La sitgetana Júlia Sella i Anna Bedini formen el duet de Dj Tronkes de Felipa. Una proposta reivindicativa que va néixer “de sortir de festa i que ens incomodessin les lletres violentes i masclistes”. La Júlia és dissenyadora d’interiors, l’Anna és metge i totes dues ara fa un any van decidir fer el pas i pujar als escenaris a punxar una música “que ens representi”. Abans, en el camí forjat “pel malestar” van descobrir que existeix, que hi ha un gran ventall de propostes musicals ballables, del reggaeton fins a la salsa amb lletres que lluny del sexisme representen la diversitat sexual i personal, no discriminatòria i no nascuda del masclisme. El nom del seu duet neix precisament de la metamorfosi d’una denominació masculina que dóna nom a una part del cos femení. “No és casual ni som les primeres, però cal capgirar aquests noms del part del nostre cos que han posat homes, des d’una posició de poder de la ciència”, que evoca desigualtat i discrimina.
El festival aposta per la creació de dones artistes amb un missatge contundent: reivindicar un escenari per a l’expressió del seu treball artístic. I en el context actual reivindicar en veu alta la cultura en viu, amb totes les mesures de seguretat vigents, com a clam unànime de la necessitat que té el públic de gaudir-ne i els artistes d’actuar.
