El turisme té un impacte directe de 165,3 mili- ons d’euros sobre l’economia de Sitges, que re- presenta un 30% del Producte Interior Brut (PIB) del municipi. Les dades han estat calculades pel Gabinet d’Estudis Econòmics, un equip d’anàli- si socio-econòmica i territorial amb més de 25 anys d’experiència. Es tracta d’unes xifres prou reveladores sobre la importància que té l’activi- tat turística en l’economia local. Unes xifres que mereixen ser destacades per la seva transce- dència i repercussió sobre la vila.
Des de fa més de cinquanta anys, Sitges només té una indústria: el turisme. Des que van desa- parèixer les fàbriques de calçat i l’agricultura va quedar cada cop més aïllada i marginada, les úniques activitats que generen ocupació i riquesa són el turisme i la construcció. De fet, són dues activitats que han estat tradicional- ment lligades entre sí, ja que, ns fa uns anys, la construcció estava vinculada fonamentalment a la segona residència o al mateix turisme, per alçar hotels i altres equipaments de serveis. Ara la construcció està abocada, sobretot, al creixe- ment urbanístic, com succeeix en la majoria de
poblacions de la costa i properes a Barcelona, que han hagut d’absorbir augments signi catius i, en ocasions, no su cientment progressius de residents procedents de la mateixa capital.
És precisament, aquest creixement urbanístic el que requereix que l’activitat turística mantingui la seva solidesa, importància i transcendència sobre l’economia local. Un Sitges en continu creixement urbanístic i demogrà c assumeix una sèrie de riscos de pèrdua d’activitat, de vida civil i, ns i tot, identitat, si no és contraposat amb una aposta econòmica sòlida i estable.
Per dir-ho ras i curt: sense turisme, Sitges esde- vindria una ciutat dormitori, on la major part dels seus veïns marxarien al matí a treballar fora i tornarien al vespre. El turisme (el de congres- sos, el de sol i platges, el cultural, el de festivals, el gai…) garanteix que la vila mantingui vida, generi ocupació i reparteixi riquesa. I aquesta màxima sovint no és prou recordada per alguns dels veïns que no viuen directament del turis- me, però sí que els agrada que la vila tingui vida pròpia. Una cosa va relacionada amb l’altra.
