LOADING

Type to search

Corpus Festes

El Pregó del Clavell rememora la participació veïnal al Corpus en un al·legat a la biodiversitat

El primer pregó virtual de la festa, obra de la periodista Anna Grimau, defensa la “renaturalització” de Sitges

Un fragment del vídeo del Pregó del Clavell, en el qual apareix Sitges inundat pel mar.

El primer Pregó virtual de la història del Corpus no ha sigut, com algú podia pensar a priori, una lectura retransmesa en directe a través de les xarxes socials des d’un lloc sense accés al públic. L’encarregada de fer-lo, la periodista sitgetana Anna Grimau (una de les col·laboradores habituals d’aquesta casa), ha tirat de virtut professional i ha sorprès els espectadors amb una peça audiovisual pregravada i arreportatjada.

El vídeo, de dotze minuts de durada, combina a la perfecció –com marquen els cànons de tot bon pregó– l’emotivitat i la proximitat amb algun toc d’humor i certa reivindicació. El fil conductor és la gent. Els veïns que sempre s’han implicat activament en els preparatius de la festa i que, just en aquesta edició, també han estat objecte d’una exposició retrospectiva en to d’homenatge a Can Falç de Mar.

Enmig d’un barreja d’imatges actuals i d’altres èpoques, Grimau reviu records d’infantesa vinculats al Corpus, mentre es deixa aconsellar per antics pregoners, ressalta la figura dels clavellistes –sense oblidar el traspassat Joan Manel Enríquez– i es cola en alguns dels patis més florits de la vila. I aquí és on enllaça amb l’altre segell propi del Pregó d’enguany: la defensa de la biodiversitat més enllà de la pura estètica visual de plantes i flors.

El document alerta la pèrdua contínua d’espècies animals i vegetals i advoca per un estil de vida més sostenible. “Com ens farà riure que ens preocupéssim per la sorra quan ja no tindrem ni platges perquè, pel desglaç dels pols, el mar pujarà tant que haurem d’anar pel poble en submarí”, raona la pregonera enmig d’unes imatges fictícies –si més no, de moment– en què es veu Sitges engolit pel mar.

Tot plegat, per reivindicar la “renaturalització” de la vila i que les persones treballin amb la natura i no en contra seva. Consciència ambiental per donar el tret de sortida a la festa més floral.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure