El Primer de Maig

En ocasions, cal que arribi un problema per accelerar les reformes pendents i que mai acaben d’executar-se. I en certa manera, això és el que li està passant a l’oci nocturn del Primer de Maig i voltants. Fa dues setmanes es va produir un problema col·lateral, com va ser una batalla campal entre joves –la majoria dels quals no eren clients dels seus establiments (amb alguna excepció)–, que es van esbatussar durant dues hores en els carrers propers al Primer de Maig. Éa a dir, no va ser una batalla entre clients dels bars quan aquests estaven oberts ni tan sols va passar en el mateix carrer. Però si es produeix una baralla a les 4 de la matinada (i una altra a les 5 i una tercera a les 6) prop de la zona en qüestió resulta inevtiable que es faci una aliança de factors.

Per aquest motiu, els aldarulls, tot i no ser propis, van accelerar la presa de decisions d’algunes mesures que fa temps que el Primer de Maig i part de la resta de l’oci nocturn local hauria d’haver pres. El passat cap de setmana, el carrer va exhibir algunes d’aquestes noves normatives, com és l’obligatorietat d’entrar amb mascareta o la presa de temperatures. A més, també va regular l’accés amb un sistema de cintes, que, si està ben gestionat, pot afavorir la circulació i el control del públic i l’entrada als diferents establiments, sota el seguiment de seguretat privada.

Es tracta de mesures que constitueixen el primer pas per reordenar una zona que els últims anys ha patit una certa degradació, amb el tancament de locals històrics i la pèrdua d’identitat derivada de canvis de públic, obertura de restaurants de baix nivell i falta de cohesió entre els diferents titulars de bars. Ara, un grup d’aquests titulars –alguns nous– vol recuperar el territori perdut, ni que sigui parcialment. El Primer de Maig no tornarà a les memorables èpoques del Dos de Maig dels anys vuitanta, perquè hi ha hagut massa canvis de tota mena, però encara conserva un cert estatus –especiament cara enfora– que necessita treballar-se degudament per associar-lo als valors de qualitat que Sitges no ha sabut conservar. Hi ha altres poblacions properes que mai havien cuidat l’oci nocturn i que ara presenten exemples d’èxit. Cal prendre nota, posar els llums llargs i remar tots plegats per assegurar-se un futur diferent.