LOADING

Type to search

Editorial

Els bancs maltracten els clients

L’escena va succeir ahir a l’oficina del BBVA (l’única que hi ha ara a Sitges, ja només queda la que abans era la més petita): les persones que feien cua per ser ateses al mostrador van arribar a esperar prop d’una hora, dretes i en un espai minúscul, que a més no reuneix les condicions sanitàries actuals requerides. Ara fa unes setmanes un episodi similar va passar a l’oficina de La Caixa al Cap de la Vila, quan persones que esperaven, en aquest cas més d’una hora, els van dir que no els podien atendre si no tenien cita prèvia. I com aquests dos casos viscuts a Sitges recentment n’hi ha a cabassos, tant a la vila com arreu. Les entitats financeres estan maltractant d’una manera exagerada i excessiva als seus clients que necessiten atenció personal.

La primera mostra de la nul·la consideració que les entitats financeres tenen per la gent que han d’atendre és la reducció considerable d’oficines que han efectuat en els últims anys. Ben és cert que la quantitat que hi havia a començament de segle als carrers del centre era potser desproporcionada, però la dràstica reducció que han efectuat recentment deixa les necessitats molt per sobre del servei que ofereixen.

En uns moments en què bona part dels tràmits bancaris es poden realitzar digitalment és lògic que les entitats ajustin l’oferta. Però no ho és gens que la redueixin molt per sota de les necessitats del conjunt dels seus clients, per modestos que siguin. Hi ha gent gran que no té per què estar obligada a passar pel sedàs digital i que té tots els drets a ser atès al mostrador. També hi ha comerciants o restauradors que han de passar per caixa per a realitzar diverses operacions. I també gent que té necessitat de tractar amb una persona de confiança per a gestionar tràmits diversos. Però fa l’efecte que a les entitats financeres això els preocupa poc o gens.

Després que els diners públics (és a dir, de tothom) rescatessin els bancs ara fa una desena d’anys, en plena crisi financera, es podia pensar que la relació entre les entitats i els seus clients seria diferent. Ni que fos per una contraprestació ètica al suport rebut (suport que, per altra banda, resultava necessari si no es volia la fallida del país). Però a l’hora de la veritat, les entitats han tirat pel dret i han prioritzat els seus interessos (legítims) per damunt de l’interès públic i de les necessitats d’amplis col·lectius de la societat. I això, a banda de resultar poc ètic, hauria de ser també escassament legal. També en l’àmbit local s’han vist algunes fórmules que penalitzen aquests comportaments, que potser es podrien valorar d’aplicar a Sitges.