Els castigats autònoms

Diu la llegenda que un noi que caminava pel bosc i, de sobte, es va trobar una llàntia màgica, de la qual va sortir un geni que li va demanar que li digués un desig. El noi, després de rumiar-ho, ho va tenir clar: “de gran vull ser autònom”. I el geni, tot estranyat, li va preguntar si havia entès bé. “Efectivament, així mai no estaré malalt”. Fantasies a banda, la llegenda exposa la crua vida a la qual s’hi enfronten els autònoms. Si es posen malalts, no cobren (llevat de determinats casos); si fan vacances, deixen d’ingressar; pagues doble, no en tenen; si se’n van a l’atur, no poden beneficiar-se de les prestacions de desocupació… Els autònoms, que és la base econòmica d’aquest país, és el sector més castigat per les administracions, siguin del color que siguin i mani qui mani. Amb ells, tothom s’hi atreveix, perquè ja no ve d’aquí… Hi estan acostumats.

La manca de drets laborals dels autònoms no és nova i, llevat de lleugeres modificacions en els darrers anys, mai no han gaudit d’un sistema de seguretat que s’hi acosti, ni que sigui una mica, als treballadors en règim de la Seguretat Social. Ara, amb la crisi provocada per la Covid-19, els autònoms han estat doblement castigats. En primer lloc, perquè el règim de compensacions ha estat mínim i només se n’han pogut beneficiar els qui han aturat la seva activitat i no pas els qui l’han vist reduïda –ni que sigui considerablement– a causa de la pandèmia. Els casos en què els autònoms han pogut rebre algunes de les prestacions són generalment extrems i no els habituals. I per si això no fos poc, a sobre, han hagut de ser víctimes de deplorables processos per sol·licitar ajuts als quals ha estat impossible arribar pels greus defectes en la forma i el fons.

A Catalunya hi ha 500.000 autònoms i a Sitges, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, la proporció entre la població activa encara és més gran, per les pròpies característiques socioeconòmiques de la localitat: comerços, bars i empreses de serveis, que en la majoria de casos són unipersonals, familiars o de petita escala. La crisi de la Covid està sent dura per a la immensa majoria d’aquests autònoms, també els locals. La caiguda de l’activitat turística ha suposat una aturada en alguns casos o una considerable reducció en altres. I les ajudes compensatòries per part de la Generalitat i l’Estat són mínimes o inexistents, precisament mentre hi ha hagut un augment salarial als treballadors públics. Els castigats autònoms són al límit de les seves opcions i de la seva paciència.