LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Els clarobscurs del Festival de Cinema Fantàstic. Una aproximació

Abans que comencin els fastos del Festival de Cinema Fantàstic i les desfilades interminables davant del photocall, consulto el web oficial del Sitges Film Festival per buscar informació sobre la programació, pensant en alguns aspectes que planen més enllà de la projecció de les pel·lícules, dels hubs de les indústries, de les desfilades de zombis, de la presència de vips i convidats, i de tot l’entramat d’un esdeveniment que forma part del calendari sitgetà des de fa cinquanta-quatre anys i que ha viscut circumstàncies diverses fins arribar a la més estricta actualitat.

D’entre aquestes en destaquen tres. L’una, la vintena d’anys que Àngel Sala exerceix la direcció del Festival perquè ha aconseguit l’estabilització i el creixement d’una programació de qualitat, la consolidació i augment de públics i una projecció del Festival molt més enllà del que mai hauríem imaginat. La seva feina depassa llargament el terme de “direcció artística” que sovinteja darrerament amb la intenció, sembla, de minimitzar l’abast i la importància reals de la seva comesa, així com la seva necessària independència de criteri. El projecte de Sala mereix ser culminat amb tot el suport i el respecte que mereix la seva vàlua i trajectòria professional.

La segona circumstància  va ser el cessament ara fa dos anys del director de la Fundació del Festival, el sitgetà Xavier Duran, cessament promogut des d’algunes instàncies de la Fundació amb l’aquiescència del nou consistori. És una decisió que encara manté oberts els interrogants sobre les seves causes reals. Duran, de caràcter dialogant i ben proper a la realitat cultural, social i econòmica sitgetana –potser va ser per això?– va ser cessat amb l’excusa d’un dèficit que no era pas una situació exclusivament atribuïble a la seva gestió. L’excusa venia essent amenitzada des de feia un cert temps per un bum-bum de remorologia procedent de la mateixa Fundació. El relleu de Duran va entronitzar la que era la segona mandatària, un nomenament discutible per la mena de convocatòria –feta a través d’una empresa i no del sector públic– que tot i ser concorreguda va redundar en benefici de qui fins llavors havia estat el segon càrrec executiu de la Fundació.

La tercera circumstància té a veure amb la governança del Festival i la seva estructura. L’embrió inicial va anar creixent a mida que el Festival ampliava horitzons, programació i activitats fins a desembocar en la creació de la Fundació “Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya” el 2005, en la que els elements locals van ser substituïts fins a esdevenir un organisme integrat per l’Ajuntament de Sitges i l’Institut Català d’Empreses Culturals, ICEC, depenent del Departament de Cultura de la Generalitat i per altres entitats i empreses que configuren el seu Patronat i la seva Comissió Executiva. El passat mes de juliol es va produir un canvi radical en la Fundació, en la que al Patronat redueix el nombre de membres, els del sector privat superen els del sector públic, i, el que és més important i no ha estat prou explicat, la Fundació es privatitza. Altrament, el Casino Prado i la Societat Recreativa El Retiro passen a ser patrons nats de la Fundació, un fet que és de justícia, ja que van ser les dues entitats les que van organitzar i impulsar els primers anys del Festival i de no haver estat pel seu esforç el certamen probablement no hauria sobreviscut.

Dues observacions, per ara, sobre la nova governança. Una: si l’Ajuntament de Sitges opta per la privatització del Festival, com realment ha estat, hauria calgut una explicació més clara, tot i les possibles contradiccions que aquest fet pogués generar dins el Consistori. I dues, aquest canvi d’estatuts no garanteix l’enfortiment dels vincles sitgetans, tal com s’observa en la composició del Patronat –presidit per l’Alcaldessa– i del Comitè Executiu –presidit pel director de l’ICEC– i també en la manera de fer de l’actual directora de la Fundació. Perquè l’enfortiment dels vincles del Festival amb Sitges passa per paràmetres tan importants com la capacitat decisòria dels òrgans de govern i executius, la voluntat d’establir complicitats i interrelacions amb els sectors culturals i  socials, per l’oferta d’ocupació dels llocs de treball corresponents als diversos nivells de professions culturals que el Festival necessita, per una professionalització del Festival arrelada a la Vila i, en definitiva, perquè el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya sigui, alhora, un instrument d’exercici d’una política cultural en la que el municipi hi actuï i s’hi reconeixi  més enllà de lluir paisatge i de fer de postal.

Per cert, no busquin al web oficial del Festival ni de l’Ajuntament la nova versió dels Estatuts aprovats el mes de juliol, ni del codi ètic que el Patronat va elaborar, més o menys, a mida perquè no ho trobaran; encara hi figura la darrera versió de desembre de 2020. Curiosament aquesta informació forma part de l’apartat de Transparènci

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure