LOADING

Type to search

Actualitat

Els reptes de futur i els casos d’èxit protagonitzen la segona jornada del Repensar Sitges

Josep Miquel Abad, amb Pedro Palacios

La segona ronda de ponències de la 5es Jornades Repensar Sitges s’ha celebrat avui divendres a l’Hotel Calipolis, i s’ha tornat a debatre sobre el present i el futur de la vila, a partir de la mirada d’agents destacats del panorama socioeconòmic, cultural i polític de la vila i, sobretot, de les experiències exposades per casos d’èxit, com els de Bilbao, Girona o la Barcelona olímpica.

El dia ha començat amb un diàleg de luxe, conduït per l’empresari hostaler local, Josep Daranas, en què han participat Enric Nel·lo, publicista, i Oskar Stöber, president del Gremi d’Hostaleria. El tema principal del debat ha estat si la marca Sitges ho aguanta tot i han començat parlant d’innovació. Per a Nel·lo, “innovar és fer coses noves per resoldre problemes, però dependrà de les expectatives de cadascú”. Per a Stöber,”la innovació té un component de creació. D’estar a l’avantguarda. Crec que això ho hem perdut”. El publicista ha afirmat que “hem de cuidar la gent d’aquí, ja que són els millors prescriptors del nostre poble”. En aquesta línia, el president del Gremi ha conclòs que “quan estimes algú ets crític, ja que vols millorar” i ha reclamat més ambició i aposta per les platges.

Tot seguit, ha estat el torn de l’ex-alcalde de Sitges, Miquel Forns, i l’ex-regidor de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Miquel Muç Vall. En un diàleg conduït pel director de L’Eco, Magí Fortuny, s’ha parlat de les connexions locals i interdependents entre Sitges i Ribes. Vall ha estat contundent només començar: “Sitges té un estatus. Quan vas pel món, dius que ets de Sitges i tothom ho coneix”. El gran creixement d’ambdues poblacions també ha centrat la xerrada, Forns ha comentat que “es va preveure com sortir ràpidament de Barcelona, però els serveis han crescut massa a poc a poc. Ha faltat planificació a Sitges i Ribes”. Un dels temes que ha creat divergències entre els dos ponents és la reobertura de l’Autòdrom Terramar. El sitgetà hi està totalment a favor i el ribetà té certs dubtes vers el projecte.

Les experiències per casos d’èxit també han estat protagonistes a les Jornades. Un dels majors canvis en positiu el va experimentar Bilbao als any noranta del segle passat. L’ex-alcalde i encarregat de la planificació urbanística de la ciutat, Ibon Areso, ha exposat el canvi radical que va viure la capital biscaïna, sota el seu comandament. De la decadència i els problemes de desocupació es va passar a un escenari radicalment diferent en el qual tenien un clar objectiu: “crear llocs de treball”. També ha explicat que “havíem de continuar amb una indústria, però apostar pel sector serveis. S’havia de fer un Bilbao agradable per viure i un major nivell de renda per càpita”. La clau de tot, per a Areso, és que “el món que ve és el món del coneixement. En les ciutats modernes, la cultura és un pilar fonamental que et fa atractiva. I nosaltres ho vam fer posant la ciutat cara el riu i creant diverses escultures de qualitat, com el Guggenheim.

Els esdeveniments transformen ciutats la i Barcelona del 92 n’és un clar exemple. Josep Miquel Abad, exconseller delegat del COOB 92, en l’última xerrada del matí, ha començat amb contundència: “Barcelona necessitava un canvi imperativament”, i ha afegit que “la gran transformació de Barcelona va ser la recuperació del front marítim. Recordo quan  pujàvem a Montjuic i vèiem vies de tren, fàbriques i barraques. Costava imaginar com seria la vila olímpica i el nou front marítim”. Barcelona es va reconstruir gràcies als Jocs Olímpics i els organitzadors, amb Abad al capdavant, ho tenien clar: “al Comitè Olímpic Internacional els hi dèiem ben clar: Barcelona necessita organitzar els Jocs per a poder desenvolupar-se”. I prou que van encertar.

Després de gaudir el bon sol que feia a Sitges a l’hora de dinar, ha arribat el temps de confrontar el sector públic amb el privat. Pedro Palacios ha introduït la xerrada Barcelona, entre la desesperació i l’oportunitat. Aquest “enigmàtic títol”, segons Palacios, ha introduït els dos ponents: Elena Massot, CEO de Vertix, i Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, que han enfrontat dos punts de vista, divergents, però a la mateixa vegada interessants, sobre el posicionament de la ciutat. Massot ha apuntat que “la cultura del no h afectat de ple la ciutat”, mentre que Marcé ha reivindicat el turisme i la cultura en posutiu, desmarcant-se de les polítiques en aquesta línia d’Ada Colau.

Un dels casos d’èxit catalans ha estat a Girona. El director de L’Eco, Magí Fortuny, ha introduït una la ponència de l’alcaldessa gironina, Marta Madrena,s que ha refermat l’aposta de la ciutat per les noves tecnologies i la generació de llocs e treball per a posicionar-se: “s’està permetent assolir rècord d’afiliats i rècord d’empreses i negocis, basat en la protecció de les persones i la dinamització econòmica”. Madrenas ha apuntat que les xifres d’atur a Girona estan per sota de les d’abans de la crisi del 2008.

La cultura com a cohesió del territori ha estat un dels darrers temes de conversa de les Jornades: “L’escola no serveix per solucionar-ho tot. Qui ho ha de fer és la societat. La cultura s’ha de transmetre entre els ciutadans”. Josep Bargalló, ex-conseller en cap, i Vinyet Panyella, presidenta del CoNCA, ho reafirmen. Conduïts per Joan Duran, tots dos han reflexionat sobre la projecció de Sitges al món en clau cultural. Una exposició que, al seu entendre, s’ha de fer amb mirada universal però sense perdre mai la identitat pròpia. I és justament a través d’aquesta singularitat que han reivindicat mirar més cap al sud, en al·lusió a la cultura compartida entre el Penedès i el Camp de Tarragona.

L’alcaldessa, Aurora Carbonell, ha presnetat el seu projecte de reptes de futurnper al 2030, on ha revindicat “un Sitges per viure i un Sitges per a treballar”. Carbonell ha apostat per l’activitat tuística, però també per altres economies que no en siguin depenents i n’ha citat la de les indústries culturals. També ha subratllat la sostenibilitat, l’habitatge i els equipaments com a objectius immediats i ha fet referència implícita a la irrupció de Jordi Baijet en el panorama local: “hi ha projectes que generen deutes, no només econòmics, sinó amb sentències urbanístiues”.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha estat l’encarregat de tancar les Jornades Repensar Sitges i ha apuntat que: “s’ha de plantejar un nou model turístic. Qui no compleixi un model turístic responsable, es quedarà enrere”. Torrent ha destacat la innovació, la formació i la qualitat com els valors que afavoreixen el desenvolupament econòmic del pa´ís.

Veieu les sessions del matí
Veieu les sessions de tarda

Oskar St¨ober i Enric Nel·lo, amb Josep Daranas
Miquel Forns i Miquel Muç Vall, amb Magí Fortuny
Ibon Areso, amb Juanjo Corcuera
Elena Massot i Xavier Marcé, amb Pedro Palacios
Marta Madrenas amb Magí Fortuny
Vinyet Panyella i Josep Bargalló, amb Joan Duran
Auror Carbonell, alcaldessa de Sitges
El conseller Roger Torrent, en la cloenda del fòrum

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure