El nou Govern municipal farà dilluns un mes que és en funcionament. L’aliança entre ERC, SGI i Guanyem ha començat a funcionar i a tastar el camp que té per córrer aquesta legislatura. Ho ha fet de manera prudent, analitzant amb detall els passos a fer i iniciant un torn de diàleg amb els agents socials i culturals. A L’Eco d’aquesta setmana, entrevistem la flamant alcaldessa, Aurora Carbonell, que aporta una visió inicial del paisatge que té al seu davant: un Sitges amb oportunitats, amb reptes pendents i amb necessitats urgents que no poden esperar més temps, com l’habitatge i la millora de la neteja. Un escenari que podrà vehicular amb més facilitat gràcies a l’impecable expedient econòmic que el Govern actual recull dels vuit anys de Miquel Forns.
Aurora Carbonell destaca en l’entrevista que “Sitges necessita renovació, revolució, i una visió que demostri que l’entorn està canviant”. L’alcaldessa detalla entre aquestes necessitats “un reforç en la visió de l’entorn i un revulsiu en jardineria, senyalètica, mobiliari i concepció de l’espai”. Carbonell efectua una fotografia del Sitges actual i, indirectament, arriba a la conclusió que podria ser millor. De fet, que hauria de ser molt millor. Aquesta és una sensació àmpliament compartida pel conjunt dels sitgetans i que, en certa manera, contrasta amb les elevades puntuacions que obté la vila per part dels turistes.
En la seva valoració dels grans reptes del municipi ,l’alcaldessa també reclama una visió global de la vila que permeti compatibilitzar la seva activitat econòmica –basada en el turisme– amb la vida diària dels seus ciutadans, la major part dels quals no viuen del turisme. En uns termes similars s’expressa també aquesta setmana les pàgines de L’Eco el flamant president del Gremi d’Hostaleria, Oskar Stöber, que efectua una defensa necessària de la condició turística del municipi, però que també aposta per una redefinició del full de ruta. El punt de partida de tots dos –alcaldessa i president de la principal organització econòmica de la vila– és coincident. I, probablement, les visions que tindran –tot i alguns matisos– també seran similars. Ara cal activar els elements de debat, disseny i construcció d’aquests reptes col·lectius. I fer-ho amb el màxim consens polític i social possible.
