LOADING

Type to search

Editorial

Festes? Sí (amb prudència)

La coincidència de la sisena onada amb les festes de Nadal ha passat factura a bona part de les celebracions tradicionals d’aquestes dates. El quinto és la que s’ha endut la pitjor part: la suspensió, per segon any consecutiu, per part de les entitats centenàries, ha deixat un Nadal desdibuixat a nivell social. A Sitges, un Nadal sense quinto és un Nadal en què li falta una base important en el seu vessant cívic i festiu. Però, davant l’escenari actual, resulta evident que tant el Retiro com el Prado han fet bé de deixar per a millor ocasió el cant dels lloros.

No han estat les úniques activitats afectades per l’onada i les restriccions. Els Pastorets se’n van salvar, ja que la seva convocatòria una setmana abans de Nadal els va situar en el llindar de les noves mesures, però, en canvi, altres celebracions, com les litúrgiques o el Pessebre Vivent de Ribes, també han hagut d’adaptar-se forçosament al nou context, com no podia ser d’una altra manera.

També han aconseguit mantenir-se en peu dues activitats adreçades a la canalla, com les esperades cavalcades dels Reis d’Orient i el Parc de Nadal, que aquests dies se celebra al pavelló. I cal saludar la incansable tasca que la Comissió dels Reis i la mateixa Regidoria de Festes i Tradicions està duent a terme per a garantir que els més petits vegin el dia 5 a Ses Majestats. L’any passat –en un context pitjor a l’actual– ja van idear una enginyosa fórmula davant l’ermita de Sant Sebastià per assegurar la presència dels Reis a Sitges, i enguany han preparat també diverses mesures que permetran als més petits viure un dels moments més màgics de l’any, malgrat l’elevat nombre de casos.

Un cop passin els Reis, tots els ulls festius se situaran en la següent estació: el Carnaval. La Comissió està treballant en diferents escenaris i s’ha marcat els primers dies de gener com a data per a determinar el format en el qual se celebrarà la festa, a l’espera de les normes que estableixi el Procicat. Comissió, entitats i colles ja tenen assumit que no serà un Carnaval normal, però l’objectiu és, en la mesura del possible, salvar tot el que es pugui. Enguany, el Carnaval juga amb una carta a favor, i és que el fet que se celebri tard (a finals de febrer i començament de març) fa preveure un escenari epidemiològic millor que si hagués estat unes setmanes abans. Sense contradir les normes i la lògica sanitària, una possible cancel·lació del Carnaval seria un cop dur per a una vila que basa una part important del seu batec en el calendari festiu.