Efectivament, no eren només les voreres. Les actuacions municipals per a la salvaguarda del patrimoni, i el paisatge també en forma part, són lamentables a la vista de l’estat actual d’alguns edificis emblemàtics de la Vila i de l’entorn. Però el que ens espera encara és pitjor.
No n’hi ha prou a veure la degradació de Can Falç, el Museu Romàntic, Can Pere Pau, l’ermita i la masia de Santa Bàrbara o la pràctica desaparició de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, de propietats i titularitats diverses, però d’un valor històric, arquitectònic i patrimonial indiscutible, i el constant desinterès i inacció del Govern municipal, sinó que ja hi ha data per perpetrar l’imminent atac al front marítim sitgetà per part del govern de l’estat via Ministeri de Transició Ecològica (!!!) anunciat per al pròxim dia 2 de juny.
Tampoc no n’hi ha prou amb donar un cop d’ull al document “Modificació del Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg de Sitges”, vulgarment dit Catàleg de Patrimoni, aprovat definitivament el 2025, per constatar la baixa qualitat de la seva execució a la vista del contingut dels apartats històrics i de la documentació i bibliografia utilitzades, les fitxes de l’SPAL de la Diputació de Barcelona de 2008 i ignorant, o menyspreant, tot el que s’ha anat publicant des de llavors fins a 2022. Si s’ha de defensar el patrimoni en base a la documentació i la història, que en són elements indispensables, el flamant catàleg és paper mullat i tot un despropòsit. Tant l’equip redactor, els col·laboradors i els tècnics i polítics que ha procedit a les diverses aprovacions s’han cobert de glòria.
Estem vivint una malaurada i desesperant etapa en què constatem dia a dia la desprotecció i l’agressió dels béns comuns com són el patrimoni i el paisatge, perpetrada per qui més hauria de tenir cura de cuidar-los. La desafecció dels polítics de Sitges és manifesta i la desídia arriba a fer mal. Els exemples que he posat són realitats que de tan evidents ja han passat a ser normalitzades.
Ara toca el front marítim. Teníem el problema de la manca de sorra a les platges que no es tracta d’un tema turístic si no paisatgístic i és des d’aquest punt de vista que cal enfocar-lo. No s’entenia la perpètua desídia municipal fins que ha arribat l’atac al front marítim de Sitges en base a una Llei de Costes que pretén uniformitzar-les per fer-ne més còmoda la gestió i el control. Sense tenir en compte, és clar, que el paisatge és patrimoni i que l’orografia i l’urbanisme de cada lloc mereixen consideració i respecte. Com és el cas de Sitges. Perquè ara resulta que tota la solució que es preveu per a la sorra és justament l’enderroc de les construccions històriques del nostre passeig Marítim. Com quan es va ensorrar la part central del passeig pels temporals, que no es va restaurar ni s’hi va aplicar cap solució més que fer un pegat perquè no tornés a caure.
“Amb aquest projecte, el Ministeri assegura que busca restablir el domini públic marítim-terrestre, millorar l’entorn natural i garantir un ús responsable de la costa” i “Les administracions públiques han de vetllar pel bé comú, i amb el projecte que es planteja guanya tota Sitges”, són dues frases cínicament brillants de l’actual delegat del govern de l’Estat a Catalunya. En sap alguna cosa, aquest funcionari i els que formen part dels equips que planifiquen des dels despatxos a distància sense moure’s de la cadira perquè l’acció estatal els atorga una total impunitat, del bé comú de Sitges? Del passeig Marítim de Sitges i de la seva història? Del que significa una entitat sitgetana com el Club de Mar que ha complert els seixanta-cinc anys, ha acollit generacions de sitgetans i estiuejants i ha donat feina a desenes de persones? Dels vincles socioculturals i esportius de la vida sitgetana en relació amb l’indret i el paisatge? De l’orografia de Sitges i del moviment de la sorra al ritme dels temporals, les tempestes i les bonances?
El que em sembla més terrible és la barreja de deixadesa, inèrcia, conformisme, manca de criteri i de projecte i d’eludir responsabilitats tant per part del govern de Catalunya com, sobretot, per part del Govern municipal. No n’ha tingut prou en voler-se carregar part la identitat dels carrers del nostre nucli històric, el que va del segle XV al XX, que ara toca el front marítim. A canvi de res: destruir per destruir. La ciutadania de Sitges no podem permetre aquests desastres.
