LOADING

Type to search

Editorial

Inversions en el panorama hoteler

El mapa hoteler de Sitges ha tingut aquest estiu una nova incorporació: el Sabàtic, un hotel de primer nivell, que se suma de desena de primera categoria que disposa la vila. L’hotel, situat a la nova àrea urbana de la Plana, està impulsat per capital català i gestionat sota el paraigües de la companyia Marriot, la principal cadena hotelera de luxe del món.

Que inversors catalans hagin optat per construir un hotel a Sitges i que una companyia com Marriot –d’elevada exigència en els seus criteris de qualitat– s’hagi sumat a la iniciativa, posa de manifest, d’una banda, la capacitat d’atracció que genera la marca Sitges i, d’una altra, el seu posicionament com a destinació turística, no únicament en l’actualitat, sinó també amb visió de futur. Les empreses amb capacitat inversora –i més encara, les companyies internacionals– no dediquen elevades quantitats de milions si abans no han fet rigorosos estudis que els asseguren un retorn en rendabilitat.

Aquesta tesi és vàlida per al nou Sabàtic, però també per a les darreres inversions hoteleres realitzades a Sitges. És el cas de l’adquisició de l’antic Terramar per un fons d’inversió internacional i gestionat per Me, la divisió de major qualitat de la companyia Meliá. I també és el cas de l’antic Hotel Avenida Sofia, adquirit pel jugador Leo Messi i gestionat per la cadena Majestic. En tots tres casos, es tracta d’inversions milionàries que han calculat un retorn a mig i llarg termini. I aquest és un dels signes que millor il·lustren la solidesa de la marca Sitges. El capital no va a llocs on hi ha massa interrogants.

Ara fa trenta anys, Sitges va realitzar la inversió hotelera més important de la seva història. Hi van arribar nous hotels de 4 estrelles, entre els quals, el Grand Sitges –posteriorment, Meliá Sitges– amb el seu palau de congressos de 1.384 places, aleshores el més gran de la Mediterrània. Paral·lelament, altres hotels van dur a terme importants renovacions de les seves instal·lacions, que els va permere guanyar categoria i, sobretot, obrir-se al turisme de congressos, amb el qual aconseguien trencar l’estacionalitat, mantenir actius els seus equipaments tot l’any i, al mateix temps, generar llocs de treball estables.

Les actuals inversions no responen a un pla de transformació turística de Sitges com el dut a terme a començament dels noranta, però sí que il·lustren una solidesa de futur que no totes les destinacions tenen. Les dades d’ocupació d’aquest estiu, tot i que cojunturals, també són indicatives en aquest sentit.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure