És sabut que una de les grans icones del Sitges del segle XIX és el quadre que representa La processó de Sant Bartomeu (1884), obra del pintor Felip Masó i de Falp (1851-1929). Una obra que va triomfar als salons de Viena (1887) i d’Anvers (1893), que des de 1935 forma part de la Col·lecció d’Art de la Vila i que es pot admirar a les sales del Museu de Maricel. El quadre és una de les obres fundacionals de l’Escola Luminista sitgetana i forma part de la representació de les celebracions col·lectives i de la cultura popular com és en aquest cas la Festa Major: els protagonistes són la població que omple l’escena. La transmissió oral i escrita dels seus noms ha permès la identificació de molts d’ells, des del llavors rector de l’església parroquial i historiador mossèn Fèlix Clarà i Carbonell, fins alguns dels músics de la banda del mestre Carbonell, dit en Senalla, com en Rateta, o el portant del tabernacle de sant Bartomeu conegut com el Tigre.
Enmig del quadre destaca el tipus alt, cepat i ben plantat que era en Josep Ferret i Escofet (1848-1909), conegut com en Quadrats, motiu que feia honor a la seva distingida planta. Quan va ser portant de la bandera de Sant Bartomeu tenia trenta-sis anys. S’havia casat als vint-i-tres amb una parenta seva, Josefa Ferret Carbonell fundant la nissaga amb sis fills que, al cap de cent cinquanta anys han establert una consolidada xarxa de parentiu que depassa les dues-centes persones.
Per aquest motiu quan el passat 25 de febrer es va fer la presentació del llibre de Josep Ferret i Roca, Arbre genealògic de la família Ferret Quadrats, la sala del Grup d’Estudis Sitgetans era petita per donar cabuda als que assistien a la definitiva visibilització de les seves arrels, les de la nissaga d’en Quadrats. És cosa sabuda que a Sitges, encara que passem dels trenta mil habitants censats, si es grata una mica dècades enrere es van trobant fils que entreteixeixen tantes famílies que no ho diries. Amb els Ferret succeeix el mateix. Amb el llibre a les mans i llegit amb més curiositat que calma vaig entendre perquè persones de nuclis familiars aparentment tan dispersos hi havien fet cap. L’acte de presentació l’obria Núria Amigó, presidenta del GES, mostrant aquesta obra com a part “d’un tapís molt més gran encara per teixir” per desenvolupar en el context de la història sitgetana. David Jou i Mirabent va evocar la personalitat de Josep Ferret Roca i va exposar el contingut de l’obra com si d’una classe es tractés, prenent-se la llicència d’encavalcar branques genealògiques i cronologies.
Josep Ferret i Roca (1930-2021), matemàtic i poeta, quan va arribar el moment de la seva jubilació es va dedicar de ple a reconstruir l’arbre familiar. Ho va fer de forma extensa en el temps i en l’espai, fins arribar als ancestres d’en Josep Quadrats. Va aplicar el rigor matemàtic i la sensibilitat del poeta al llarg de la recerca, escorcollant a fons l’Arxiu Històric i l’Arxiu Parroquial de Sitges, entre altres i va interrogar parents que s’incorporen en primera persona al relat de les respectives branques familiars. Ferret Roca va deixar l’obra inèdita, i ha estat el Grup d’Estudis Sitgetans que l’ha publicada en una acurada edició de Josep Ferret i Bertran, fill de l’autor, i Àngels Jordà i Alsina, amb una presentació de la presidenta Núria Amigó, un Esbós de retrat de Josep Ferret Roca de David Jou i Mirabent i uns Apunts sobre Josep Ferret i Roca i les seves genealogies, de Xavier Miret i Mestre.
Aquesta és una història de Sitges vista i viscuda des de dins de les famílies que, alhora, esdevé un retaule dels darrers cent cinquanta anys. Hi desfilen personatges, viatges, oficis ja desapareguts, establiments de tota mena amb els canvis i evolucions que s’hi ha esdevingut. Hi és palesa l’evolució de la població a través de matrimonis en el medi local, amb persones del rerepaís més proper – el Penedès – i ja més enllà, de diversos llocs de Catalunya fins arribar a la total internacionalització dels nostres dies. És, al mateix temps, un testimoni de memòria oral i familiar corroborada per la documentació que dona fe del pas de les diverses generacions, com s’estenen, com evolucionen. Conté molt més del que es pot imaginar en una visió genealògica: el nostre cosmos comú i col·lectiu que, com demostren els descendents d’en Quadrats, perdura entrellaçat i sense límits. Per molts anys, nissaga.
