LOADING

Type to search

Sin categoría

La ressaca de Sant Jordi

Cada festa té la seva torna, directament proporcional a les expectatives que ha desvetllat i per això   la de Sant Jordi la hi té amb escreix. De primer, la incertesa climàtica que va anar planant des de gairebé una setmana abans i que va acabar amb pluja, vent i pedregada el mateix dia de la festa. A Barcelona diverses editorials van patir les inclemències d’un temps esquerp i malgirbat; els tendals arrencats es compten per desenes i els llibres remullats per centenars. La imatge dels editors manejant l’assecador del cabell per mirar de recuperar els volums menys malmesos per l’aigua ha esdevingut viral. A Sitges ens va salvar el microclima. No és que s’hagués portat bé del tot, però almenys vam poder aguantar al paire i no hi va haver danys més grans que els de plegar una mica més d’hora per mor d’una pluja intempestiva al capvespre. Però vam tenir llibres i roses a la Ribera, que és el lloc on han de ser.

Llibres a la Ribera. Retorno al comentari que vaig fer arran de la relegació de la  fira Vila del Llibre a Terramar, en un context allunyat que no justifica ni compensa l’esforç de l’organització, ni dels editors, ni dels escriptors ni de les entitats que hi van prendre part. Si el primer any, amb el gust de la novetat i de la celebració del centenari de Terramar tenia sentit, enguany no en tenia cap. Alguns editors m’expliquen que l’any passat no els van sortir els números i que enguany no hi van voler tornar; a alguns escriptors, tampoc no els va compensar l’esforç. Enguany, als que van tenir el  valor de tornar-hi ni els números ni el clima no els van acompanyar. Però, fins i tot, en el cas del clima d’aquell cap de setmana rúfol en el cas d’haver plantat les parades a la Ribera segur que els hauria anat millor perquè el del dia de sant Jordi no era pas gaire diferent. L’Ajuntament justificava l’emplaçament de Terramar perquè, diu, s’ha de descongestionar la pressió entre  la Punta i l’Avinguda Sofia. Doncs bé: que es comenci altres esdeveniments molt més massificats i que comporten més pressió. No s’hi val fer pagar als llibres l’estat del desgast, degradació i d’amuntegament que la Ribera ve patint des de que Sitges s’ha convertit en un aparador on xuclar càmera. La gestió de l’espai públic requereix criteri i la garantia de sostenibilitat (manteniment, limitació de la massificació, neteja, accessibilitat…)  i a hores d’ara no em sembla que aquests dos principis es trobin a l’agenda dels responsables municipals.

Com que una cosa em porta a l’altra torno als orígens del titular d’aquest article sobre la ressaca de sant Jordi. Als noms i  títols que comentava la setmana passada hi haig d’afegir alguns dels que han entrat a casa amb la Diada. Són dues biografies, la de Gabriel Ferrater i la de Mercè Rodoreda escrites per Jordi Amat i Mercè Ibarz, respectivament, i el darrer volum de narrativa de Mònica Zgustova Ens véiem millor en l’obscuritat. I dels llibres a “la” llibreria. Comentant amb una amiga editora el projecte de l’Ajuntament d’orquestrar una llibreria municipal ella se’n feia creus. Em preguntava com era possible a Sitges, a tot un Sitges, no hi hagués ni una sola llibreria. Li vaig parlar dels lloguers impossibles i de la voracitat dels propietaris dels locals, i tot així em va respondre que això no ho justificava. Que no era possible que no hi hagués ni un sol empresari que hagués volgut apostar per un negoci tan emblemàtic, prestigiós i econòmicament rendible –si es compta amb capital suficient, mitjans i amb personal professionalitzat– com és una llibreria. I que si poblacions sense tant de renom com Valls, Badalona Banyoles o L’Escala, entre d’altres, compten amb llibreries que són de referència, no es podia creure com a Sitges no n’hi havia. Crec que té tota la raó. Aquesta és una singularitat que desdiu del nostre sector econòmic i emprenedor, i que és decepcionant després d’un pla d’usos que ha resultat ser un fiasco, a la vista del tipus de locals que omplen els carrers de la Vila convertits en una gran terrassa de bar. Ja veuen pel que dóna, la ressaca de sant Jordi, i això que no he parlat dels escriptors mediàtics.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure