Una de les més brillants etapes de la història cultural de Sitges, segurament la més interessant des del punt de vista historiogràfic modern, és la que correspon als anys d’entreguerres, entre 1918 i 1936. Arrenca amb la segona etapa del Noucentisme local, amb la culminació del projecte de Maricel el 1918 i l’inici de l’etapa de Terramar, i acaba amb l’esclat de la Guerra Civil. Entremig s’esdevenen fets tan importants com la Festa de la Poesia a Sitges, les Noces de Plata del Cau Ferrat i la primera Exposició Internacional de Clavells (1918); la publicació de la revista Terramar. Revista d’art, literatura i esports (1919-1921); el desenvolupament de la urbanització de Terramar, i el tancament de Maricel a causa de la partida de Charles Deering i l’aixecament de la seva col·lecció d’art (1921); la publicació de Monitor. Gaseta nacional de política, art i literatura (1921-1923) ; l’Exposició Històrica de l’Art Sitgetà (1925) – que hauria de ser el “nostre” centenari de l’any vinent i del que cal parlar-ne – ; les exposicions d’Art del Penedès (1926-1929); la fundació de l’ateneu El Centaure (1928); el llegat del Cau Ferrat a la Vila (1931) i la seva obertura com a museu públic, (1933).
La publicació de la revista L’Amic de les Arts (1926-1929) és una de les realitzacions més importants de la història cultural de Sitges i del país, amb una singular projecció vers la la resta de l’Estat i països estrangers. L’Amic de les Arts ha passat a ser considerada la mostra de l’excel.lència – i la contundència- de l’avantguarda catalana. Arts, lletres, activisme són els epígrafs que defineixen la publicació dirigida per Josep Carbonell i Gener. Ajudat per Ramon Planes des de la secretaria i des de l’administració per Domènec Forment, l’estol de redactors permanents configuren els rostres visibles de l’avantguarda catalana: J.V.Foix, M.A.Cassanyes, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch, Salvador Dalí i Sebastià Sànchez-Juan, amb la presència de Federico García Lorca. La revista esdevé l’aventura creativa i intel.lectual d’aquest conjunt heterogeni de personatges moguts per la voluntat d’innovació creativa i de modernitat a ultrança.
Amb motiu del 50è aniversari de la publicació, el 1976 el Grup d’Estudis Sitgetans, recent fundat, va dedicar un homenatge a la revista en el que van participar alguns dels seus protagonistes vivents, com Josep Carbonell i Gener, Ramon Planes, J. V. Foix i Sebastià Gasch. Eren temps difícils, d’arrencada, tan rics en esperances i il·lusions com escassos de mitjans i les circumstàncies no permetien pensar en una exposició. En queda constància en el cartell commemoratiu que es va editar, un dibuix d’Alfred Sisquella aparegut a la revista emmarcat en un remarcable disseny de l’arquitecte Ramon Artigas; el fullet maquetat per Artigas i imprès per Joan Puig i Mestre, i l’hemeroteca que dona compte de la conferència de Joaquim Molas a la Biblioteca Santiago Rusiñol i la taula rodona amb Carbonell, Planes, Foix i Gasch celebrada al Saló Blau de Maricel.
98 anys més tard de l’aparició de la revista l’exposició L’Amic de les Arts. Art i poesia a Sitges, 1926-1929, ideada i dirigida per Ignasi Domènech, Cap de Col·leccions dels Museus de Sitges i comissariada per l’historiador de l’art Aitor Quiney, es presenta a la Sala Vaixells de Maricel recuperant la visualitat de la publicació i presentant diverses de les obres que hi van sortir publicades i que configuren el seu context. Ha estat un rigorós exercici de recerca per anar més enllà de l’estricta narrativa de la publicació, remarcant la seva projecció estatal i internacional i el seu vincle amb els artistes sitgetans que hi van col·laborar, com els noucentistes Joaquim Sunyer i Pere Jou, un M. A. Cassanyes de traces cubistes i un esplèndid Artur Carbonell surrealista. El catàleg, redactat per Quiney, desenvolupa el decurs de la publicació en paral·lel amb el de la mostra. Inaugurada el 21 de novembre, fins el proper 16 de maig resta oberta al públic oferint un relat de recuperació i creació a favor del patrimoni que mereix més d’una visita.
