LOADING

Type to search

El Marge Llarg

L’any de la pandèmia i dels temes pendents

“L’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts” que realitza el CoNCA des de 2010 ve essent el retrat robot del mapa i les polítiques culturals del país. Amb el que s’acaba de presentar, corresponent a 2020, la radiografia d’una dècada es caracteritza per diversos canvis de paradigma, per la irrupció d’una pandèmia que ha modificat les regles del joc i que a hores d’ara sembla que la seva eradicació no és tan propera com ens pensàvem i que la cultura a Catalunya arrossega temes pendents que afecten de ple l’evolució i el progrés de l’ecosistema cultural.

El contingut i la metodologia de l’informe han anat variant. Partint de la base del mandat parlamentari segons el qual la primera obligació del CoNCA és “l’elaboració d’un informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts de Catalunya” i la segona “seguir i avaluar les accions de difusió, promoció i foment de l’activitat cultural de Catalunya”, s’ha anat articulant un corpus entre descriptiu, informatiu i quantificador que mostra l’estat de la qüestió. En la tercera etapa del CoNCA iniciada tot just ara farà dos anys el seu plenari es va proposar el total redimensionament de l’informe per tal d’abastar la totalitat de variants territorials, sectorials i de gènere  de l’ecosistema. Metodològicament es treballa amb dades, enquestes, informació documentació i descripcions fonamentades en l’expertesa. L’informe de 2019 ja va respondre als nous plantejaments per bé que el canvi és d’aplicació progressiva.

“L’Informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts” corresponent a 2020 presenta importants novetats respecte l’anterior: tot un capítol dedicat a l’impacte de la Covid-19 en el medi cultural –que el 2021 tindrà la seva continuïtat–, un altre dedicat a la ressenya de la política cultural de la Generalitat analitzada des dels vessants del Parlament, del govern i del Departament de Cultura, i un tercer en el que s’exposen les conclusions plantejades d’acord amb la funció de l’impuls a l’obra legislativa i executiva que el CoNCA exerceix. Completa el contingut un capítol clàssic, com és el de la cultura en dades. I aquí és un s’esdevé una de les principals mancances de governança cultural. El sistema de dades culturals sobre el qual haurien de pivotar tant la planificació estratègica com l’execució i posterior avaluació de les polítiques és incomplet. El decalatge entre el recull oficial de dades efectuat cada dos anys inhabilita la seva eficàcia, i les relatives a la totalitat del territori de Catalunya, dels àmbits i sectors, i la comptabilització estadística del gènere presenten sistemàticament mancances.

Amb tot, el que ofereix més interès són les recomanacions i conclusions adreçades al Parlament i al Govern. Des de l’àmbit parlamentari urgeix posar al dia la legislació cultural de Catalunya. El patrimoni material i immaterial, el món associatiu i la cultura popular, les biblioteques,  el cinema i l’audiovisual estan regits per lleis de fa més de tres dècades mentre que la realitat social i tecnològica n’han variat no pocs paràmetres. La declaració de la cultura com a bé essencial, d’altra banda, comporta legislar sobre el dret d’accés i sobre els drets culturals de la ciutadania. Pel que fa als aspectes estructurals del govern destaquen la incorporació progressiva del 2 per cent del pressupost de la Generalitat a Cultura, la necessitat del canvi de mentalitat de recaptació fiscal a favor de la inversió sociocultural, el desenvolupament d’un Pla de Museus que ha dormit tres anys en algun calaix des de la seva aprovació per part dels sector fins que el va aprovar el govern; l’adscripció administrativa de les escoles d’ensenyaments artístics no reglats, o les mesures a favor del reconeixement laboral i fiscal del treball artístic. I urgeix un acord interparlamentari i interadministracions a favor del sistema nacional de cultura, encara per articular, que garanteixi estabilitats i eviti les continuades disrupcions. Pel que fa a les dades, cal un sistema nacional de recull i explotació de dades culturals sistemàtic, complet i precís. A aquest efecte valgui un comentari  per part de l’actor Àlex Casanovas amb motiu de la presentació pública de l’Informe general de 2020. Parlant de la baixada d’espectadors, Casanovas ha precisat que els espectadors no havien baixat, sinó que el que havia baixat era la venda d’entrades. “Perquè els espectadors, deia, els hem tingut sempre al nostre costat, el que passa és que no podien venir perquè els locals estaven tancats. Així que s’han obert –continuava– han tornat i, fins i tot, han tornat més”. Una visió justa i precisa que fa entendre l’interès de la població vers la cultura. Seguirem.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure