L’oci nocturn paga el dèficit

La Generalitat va confirmar dimecres el tancament dels locals d’oci nocturn. Es tracta d’una mesura que el mateix Govern havia intentat aplicar a finals de juliol, però que va ser neutralitzada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a partir dels recursos presentats pels titulars d’aquests establiments. La nova normativa de la Generalitat va en consonància amb la mesura anunciada pel ministre de Sanitat, Salvador Illa, divendres de la setmana passada, que també implica la prohibició de fumar al carrer.

Qualsevol iniciativa i mesura destinada a frenar l’avenç del virus mereix tota l’atenció i consideració. Els esforços sempre seran pocs per a protegir la gent i reduir l’abast de la Covid-19 i les seves conseqüències, que, recordem-ho, han estat terriblement letals. Però en aquest cas, dóna la sensació que, un cop més, tant el Govern de la Generalitat com el de l’Estat tornen a improvisar en l’aplicació de mesures i, sobretot, en la gestió d’una crisi que se’ls ha escapat de les mans des del primer minut. No és cap casualitat que Espanya encapçali els països d’Europa amb pitjor gestió en alguns àmbits de la crisi i que, probablement, Catalunya sigui la comunitat de l’Estat on pitjor s’han fet les coses. I en les mesures estrictes aplicades amb l’oci nocturn es torna a evidenciar aquests dèficits de gestió.

És cert i evident que, des que es va restablir la Represa, un cop va finalitzar l’Estat d’Alarma, hi ha hagut locals d’oci nocturn que no han respectat les normes de prevenció i protecció sanitària. En el cas de Sitges podem afirmar que són una minoria, si més no, així ho posa de manifest el nombre d’actes aixecades per la Policia Local aquestes darreres setmanes. Però igual que hi ha hagut excepcions en l’ús correcte de les normes en el sector de l’oci nocturn, també ha estat el mateix en altres tipus d’establiments: des de restaurants i bars no musicals fina a comerços, tallers o oficines. Alhesores, per què s’actua només de manera estricta amb un sector i no amb els altres?

No és el mateix una discoteca amb gent ballar (una mesura que a Catalunya no està permesa des que va irrompre la Covid-19) que un bar musical amb persones tranquil·lament assegudes prenent una copa. Per tant, que tot el sector hagi hagut de pagar els excessos que han comès alguns locals determinats resulta injust i desproporcionat. En el cas de Sitges, els locals havien aplicat mesures i normes sanitàries realment exemplars i amb la mesura de la Generalitat i de l’Estat això no se’ls ha reconegut i s’ha optat per la criminalització d’un sector de manera desproporcionada.