LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Louise Glück, com una llum brillant

La poeta, Louise Glück, en una imatge recent

Dona i poeta, vaig escriure quan el Nobel de Literatura va ser atorgat a Wislawa Szymborska. La imatge que es va fer omnipresent de la nit al dia era el d’una velleta d’ulls tendres i sorneguers que es mirava el món des dels anys de vivència i experiència i el va descriure amb les mateixes tonalitats. De Szymborska no se’n disposava gaire obra ni en català ni en castellà però, després, les traduccions de J. M. de Sagarra i Àngel i de Joana Biekak l’han fet accessible en llengua catalana.

Dona i poeta. La Nobel de Literatura d’enguany és Louise Glück, una nordamericana que escriu poesia. N’hi ha diverses traduccions al castellà a l’editorial Pre-Textos i només una al català, Nit fidel i virtuosa, traduïda per l’escriptora i traductora Núria Busquet (2007), en una editorial valenciana que acaba de tancar portes, els Llibres del Buc. Malgrat la llarga i llorejada trajectòria poètica de Glück, a l’hora del Nobel era l’única obra en català la publicació de la qual, val a dir-ho, va ser celebrada per part de la crítica de poesia, que valora i està amatent a les novetats del gènere.

Tot plegat fa pensar en la feblesa de les edicions de poesia en llengua catalana i, encara més, de les traduccions poètiques: tiratges entre 300 i 500 exemplars, difusió escassa, relatiu interès per part les llibreries –llevat d’honroses excepcions, que sempre n’hi ha– enfront d’altres gèneres literaris de tiratges massius destinat a vendes massificades en benefici de la indústria pura i dura… Les Edicions del Buc han de tancar tot i oferir un catàleg d’alta qualitat amb noms com  Sophia de Mello Bryner Andressen, Aimé Cesaire o Hanna Arent. La poesia viu en editorials petites i la pervivència de les microeditorials de poesia és un miracle que només entenen i mantenen els compradors. En el cas de les biblioteques la fortuna no és gaire millor perquè la presència de la poesia, que no és objecte de consum sinó de sensibilitat, és habitualment minoritzada.

Aquestes són algunes de les reflexions que feia aquests dies llegint l’obra de la Nobel. Louise Glück no va formar part de la gran i iniciàtica (per als lectors catalans) antologia elaborada per la poeta i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Montserrat Abelló; Cares a la finestra és una obra cabdal per a la recepció de les poetes anglosaxones a casa nostra. Abelló lamentava no haver pogut incloure tothom que volia, possiblement per raons editorials, però coneixia i valorava l’obra de Louise Glück.

És una obra poètica que descriu i indaga amb la voluntat d’arribar a les profunditats del pensament dels éssers.

“Quan el tren s’aturi, va dir la dona, has d’entrar-hi.
¿Però com sabré, va preguntar la nena, si és el tren
correcte? Serà el tren correcte, va dir la dona, perquè
és el moment correcte. Un tren va acostar-se
a l’estació; núvols de fum grisós sortien de la xemeneia.
Quina por que tinc, pensa la nena, mentre
aferra les tulipes grogues que donarà a l’àvia. Li
han fet una trena ben tibant perquè li aguanti tot
el viatge. Aleshores, sense dir una paraula, puja al
tren, des d’on arriba un so estrany, en una llengua
diferent de la que parla, una cosa més semblant a
un lament o un crit”

Glück és poeta de vers llarg que deriva cap a la prosa poètica, una llengua austera i freda, d’aparença descriptiva i plana com els quadres de Hopper però amb una expressió transparent i “contingut enigmàtic, al·lucinatori”, segons  M. A. Llauger. Els seus escenaris són morals, els problemes són humans. En sobresurt l’autoretrat de la poeta que alhora és una definició del vast, immens horitzó de la poesia:

Jo era com una llum brillant passant a través d’una
cambra fosca
”.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure