LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Noucentisme en petit format

Joaquim Torres-Garcia, Escena de camp, (aquarel·la, c. 1912), col·lecció particular. És una de les obres més emblemàtiques de l’exposició

Acostumats com estem a les exposicions de gran format i, darrerament, als muntatges i projeccions immersives més abocats a l’espectacle a gran escala que a la creació de coneixement i estímul a la reflexió, les exposicions de petit format no solen ser invocades en grans titulars. Per això cal destacar el valor i l’excel·lència de les mostres de petit format com la que actualment es pot veure a la Casa Masó de Girona sobre L’Almanach dels Noucentistes: la consolidació d’un moviment.

La Casa Masó, una de les que llueix façana de cara a l’Onyar a la riba de la ciutat vella de Girona –una visió de postal tan icònica com pot ser la de La Punta de Sitges–, va ser la casa natal de l’arquitecte i poeta noucentista Rafael Masó (1880-1935), descendent una família d’origen remot sitgetà. L’Ajuntament de Girona es va fer càrrec de la casa i el llegat familiar el 2006 a través d’una fundació pública que va tenir cura de la seva restauració i museïtzació i obertura al públic. Plenament incardinada en l’activitat cultural i artística de Girona, del país i a les organitzacions internacionals de caràcter artístic, arquitectònic i museogràfic, des de la seva obertura al públic la Casa Masó s’ha caracteritzat per una activitat i una programació impecables. En relació amb els Museus de Sitges, el seu director, l’historiador de l’art Jordi Falgàs ha pres part en diverses activitats, com les Jornades del Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus i en el I Simposi Internacional sobre el Noucentisme (2014), i va intervenir decisivament en el II Simposi que es va celebrar a Girona mentre que a la Casa Masó el cap de col·leccions dels Museus de Sitges, Ignasi Domènech, va comissariar la mostra Els Masó: artistes i col·leccionistes.

Pel que fa al Noucentisme, Girona va esdevenir una de les més remarcables ‘segones ciutats’ juntament amb Terrassa, Sabadell i Sitges gràcies, precisament, a l’impuls de Rafael Masó. Per aquest motiu i pels seus valors arquitectònics i artístics la Casa Masó ha estat qualificada de “Temple del Noucentisme”. També el Noucentisme ha determinat, en bona part, la línia d’exposicions, totes elles de producció pròpia, al voltant de Masó, la casa i el Noucentisme. En aquesta línia, el passat octubre inaugurava una mostra de referència: L’Almanach dels Noucentistes. La consolidació d’un moviment, a cura d’Aleix Catasús i Bernat Puigdollers. Publicat el 1911, ara fa cent-deu anys, va constituir la gran pedra de toc de la nominalització del Noucentisme. Ideat, inspirat i promogut per Eugeni d’Ors, dirigit per l’artista i escriptor Josep Aragay i editat per Joaquim Horta mostrava la combinació de textos i imatges a manera de manifest estètic validant de manera unitària l’obra d’ Eladi Homs, A. Pi i Suñer, Ramon Rucabado, Xènius, Francesc Carbó, Ramon Reventós, Tomàs Carreras i Artau, Francesc Pujols, Josep Lleonart, Francesc Sitjà, Pere Corominas, Joan Llongueras, Lluís Segalà, E. Marquina, Josep Carner, P. Prat Gaballí, R. Masó i Valentí, J. M. López Picó, Guerau de Liost, Joaquim Folch i Torres, M. Reventós, Josep Clarà, Ricard Canals, Xavier Nogués, Josep Aragay, Isidre Nonell, Pablo Picasso, Pau Gargallo, Ismael Smith, Joaquim Mir i Joaquim Torres-Garcia.

L’exposició basa el seu discurs en la reconstrucció i recuperació dels elements originals publicats a l’Almanac: pintura, dibuix, gravat, escultura, llibres, manuscrits. Les dimensions de l’espai expositiu de la Casa Masó, per bé que reduïdes, abasten per complet el propòsit de la mostra; impressiona  tanta riquesa estètica com capacitat d’atracció que aconsegueix. Poder contemplar les obres d’art i literatura que formaren aquell conjunt elevat a cànon  constitueix una experiència estètica i cultural única. Per dues raons, com són el valor intrínsec que tant individualment com en relació amb el conjunt cadascuna de les obres presenta, com pel contrast amb tractament, tan disminuït i deficitari, amb que encara avui el Noucentisme és tractat en els grans museus i col·leccions – amb notables excepcions com, per exemple, el Museu de Maricel. Que, per cert, pel que fa a petits formats, aquesta fóra una mostra més que significativa per importar per part dels Museus de Sitges: permetria contemplar una experiència de reconstrucció històrica i cultural única, i explorar les vinculacions dels protagonistes de l’Almanac amb el Noucentisme sitgetà. Tant de bo fos possible.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure