Patrimoni i comunitat

El conjunt monumental d’Olèrdola, símbol i mite del Penedès

La coordinadora de Centres d’Estudis dels Països Catalans (CCEPC) ha organitzat recentment una trobada amb voluntat d’esdevenir biennal sobre Patrimoni i Comunitat com a marc general d’un interessant i convenient debat d’actualitat. La primera edició ha concretat el tema tractant “Conscienciació i identitat” i quina manera la reivindicació i la recerca sobre el patrimoni local pot contribuir a la creació de la consciència identitària en la mateixa comunitat. Són conceptes, tots ells, que giren al voltant del patrimoni cultural vist i viscut des de l’experiència de la immediatesa i del veïnatge com és el del món local per part de persones que treballen per a la comunitat als centres d’estudis.

Valgui l’avinentesa per reivindicar com la recerca que es porta a terme des dels centres d’estudis per part de les persones que hi estan implicades, habitualment des del voluntariat, un treball que reverteix directament sobre la comunitat. El suport de la tecnologia de la informació i la comunicació ha facilitat enormement tant l’accés al coneixement com la seva difusió, i afortunadament el panorama d’avui dia atorga moltes més possibilitats a la recerca local. Val a dir, igualment, que l’existència de la CCEPC i de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), fundació que té com a finalitat principal atorgar suport als projectes d’investigació i promoció cultural dels centres d’estudis dels Països Catalans, ha liquidat el perill d’aïllament dels centres i ha contribuït a la seva cohesió; la incorporació de l’IRMU a la Federacio d’Ateneus de Cataluna (FAC) ha enfortit encara més els vincles i les complicitats entre tot el conjunt d’aquestes entitats.

En el panorama que configuren la cultura i les arts el patrimoni constitueix el fonament de l’ecosistema, d’igual manera que el medi associatiu és l’autèntic sotabosc de la cultura. I, no obstant això, el patrimoni és sovint l’àmbit més desatès per part de les administracions públiques, el primer afectat per les retallades dels pressupostos culturals. Sota la denominació de patrimoni hi entren tota mena de varietats materials i immaterials – la divisòria que va establir la UNESCO fa uns anys voreja l’obsolescència, però de moment se’n manté la convenció, per bé que el seu àmbit creix i s’eixampla des de la visió de la societat actual. Juntament amb els edificis, els monuments, els llibres i els documents, els jaciments i les ruïnes, els museus, els gegants i el bestiari popular o el paisatge hi entren també la cultura de l’aigua, els oficis, la biosfera, la pedra seca, els aiguamolls i tot allò que perdura com a testimoni de la interacció humana i el seu entorn.

Altrament, el patrimoni genera creació cultural i activa vincles amb la identitat col·lectiva i el sentit de pertinença, fins al punt que la comunitat s’hi reconeix, hi interactua, el gaudeix, en fa ús i quan el sap amenaçat el reivindica reclamant-ne la salvaguarda. En aquest punt vaig hi ha tres exemples que vaig comentar. L’un, el de les campanyes cíviques i veïnals de salvament dels aiguamolls de l’Empordà després dels despropòsits d’urbanitzacions com Empuriabrava, autèntica muralla de ciment desfiguradora del paisatge i del medi natural. Un altre és el del nucli arqueològic mil·lenari d’Olèrdola, al cor de Penedès, i la figura del seu personatge més emblemàtic, el príncep Mir Geribert; des del vincle del mite i del paisatge la figura de Mir Geribert ha donat el nom al col·lectiu format per una cinquantena d’escriptors penedesencs que acaba de celebrar la primera mostra dels seus llibres. El tercer exemple és el de les tres xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià del Besós que, després del tancament de la central el 2011 corrien perill d’enderroc i van ser reivindicades per la ciutadania del seu entorn i de més enllà com a part del paisatge i la memòria col·lectiva. No soc partidària d’anar repetint els mantres habituals, però és cert que el patrimoni cohesiona les comunitats en tant que senyal d’identitat col·lectiva, i que la construcció social demana assimilar, reconèixer, salvaguardar i fomentar-ne els senyals i valors. Traslladant el tema a Sitges mateix en tenim exemples per a tota la casuística.

Articles relacionats