LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Peter Stämpfli, ràpid i furiós (1969 – 1975)

Entre les exposicions que marquen tendència a la rentrée parisenca  tot just iniciada aquests dies de setembre destaca l’obertura a la Gallerie Georges Vallois de la mostra retrospectiva i monogràfica dedicada a Pere Stämpfli sota el títol de Peter Stämpfli: fast and furious, 1969-1975. És una proposta que, com les que caracteritzen la galeria Vallois, gira al voltant de la modernitat del darrer terç del segle vint sobre la base de l’exploració de les diverses estètiques i llenguatges artístics que aporten tant una visió crítica de la societat com un tractament de la realitat fonamentada en la depuració dels objectes fins arribar a la seva més estricta forma, que també és una manera de transmetre una visió crítica en un conjunt de tendències que van molt molt més enllà del pensament únic de l’abstracció, entre d’altres el pop art o la figuració narrativa a les quals Stämpfli ha fet aportacions originals i significatives.

Passats els anys de l’experimentació directa sobre els objectes que caracteritza el pop art europeu, en la què Stämpfli opta per un peculiar tractament basat en el menys és més, l’artista es va abocar en una nova i singular etapa en la que l’actitud creativa d’Stämpfli ha estat definida per la velocitat i la fúria: “fast and furious”.

A partir de finals dels anys seixanta, i prenent l’automòbil com al vehicle característic de la nova societat de consum, inicià una exploració de l’automòbil-objecte des de diversos angles – el volant, el frontal,…– que es va concretar en la roda en tant que l’objecte que li oferia més possibilitats d’experimentació. Des d’aquest punt de vista va anar desentrellant-ne la composició física de l’estructura fins que va anar a raure a les empremtes des del doble punt de vista de l’aparell i de la petjada, reduint cada vegada més l’angle de visió i, per tant, del traç creatiu. Cinquanta anys més tard Vallois ha recuperat algunes de les obres més significatives del cicle que transcorre de la roda als fragments de l’empremta i n’ha mostrat el decurs evolutiu amb quadres que configuren aquest cicle,  únic dins l’art contemporani europeu.

El resultat ha estat una exposició espectacular per la magnitud de les obres i la seva representativitat dins del conjunt pictòric i escultòric d’ Stämpfli, tant per les dimensions com per la indiscutible qualitat i originalitat de cada peça dins l’esmentat cicle. Sobre el fons de les blanques parets de la galera Vallois, a la rue de la Seine, els  grans formats de rodes es mostren endreçadament i successivament, entre les quals s’intercalen dues de les filmografies relacionades amb el tema dirigides i produïdes per Stämpfli, Firebird (1969) i Ligne continue (1974). Els quadres compten amb una àmplia trajectòria d’exposicions i bibliografia especialitzada i fan una gran impressió perquè a cinquanta anys de llur creació no han perdut ni un bri d’actualitat i, com les obres mestres de tots els temps, mantenen inalterat el seu interès i el seu missatge a l’espectador. No son en cap cas reproduccions mecàniques ni reiteracions de formes sinó, una per una, creacions úniques i diverses. Fins i tot cadascun dels elements que les componen, diferents tots ells,  que subratllen tant l’ofici de pintor com la voluntat de no repetir-se, apareixen com a obres úniques.

Vallois presenta aquesta mostra al llarg d’un mes i ha tingut cura de tota mena de detalls de difusió i promoció. Destaca per damunt de tot el catàleg, que Stämpfli ha volgut dedicar a la memòria del seu gran amic Jacques Villeglé, amb dos interessants estudis de Gaël Charbau i Didier Semin que, juntament amb els ja existents de Daniel Abadie, Bernard Vasseur, Gilles Lascault, Marco Livingstone, Alfred Paquement i Alain Jouffroy, entre altres, se sumen al corpus crític de l’artista. La part gràfica del catàleg reprodueix interessants imatges d’aquesta etapa amb un ampli reportatge fotogràfic majoritàriament obra del fotògraf André Morain. Vallois ha complementat la sortida promocional amb un charmant marxandatge, consistent en un ventall reproduint el fragment d’una roda, galetes comestibles que reprodueixen quadres de l’exposició i un totebag de cotó amb el cartell de la mostra. L’acte inaugural,  un èxit que presagia l’èxit de l’exposició.