LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Platja, sorra i paisatge

El març de l’any passat escrivia en aquesta mateixa columna un article que portava com a títol La guerra de la sorra i els danys col·laterals. Em referia al problema endèmic i irresolt de les platges de Sitges i dels moviments marítims que sovint ens deixen sense sorra, però sobretot, remarcava com sembla mentida que al llarg de tants anys que veiem perillar les platges i contemplem els estralls que causen els temporals, els aiguats i el canvi climàtic no hi hagi a les envistes el més mínim besllum ja no dic d’una solució, que és el que caldria, sinó d’alguna intenció de projecte que asseguri la perpetuïtat del nostre paisatge. Res de res.

Hi torno ara arran de la visita que he fet al web de l’associació Salvem les Platges de Sitges que aquests dies ha sortit al carrer per difondre aquesta problemàtica –àmpliament coneguda, d’altra banda– i cercant el recolzament de la ciutadania. He revisitat les imatges idíl·liques del Sitges de fa seixanta anys, amb els dos primers espigons, la platja de les barques, la sorra que arribava a La Fragata, hi havia el muro (ideal per a la canalla, que ens hi enfilàvem per anar-lo recorrent), que arribava fins el Monument al Greco; el casal del Dr. Robert encara no havia anat a terra i els edificis no tenien la fesomia impersonal d’avui –llevat d’honroses i escasses excepcions–. També he remirat la fotografia de 1972 feta per Josep M. Alegre amb la platja bigarrada de tendals i ja sense les barques de pesca, definitivament substituïdes per les embarcacions esportives del Club Nàutic. Però el que fa més impressió són fotografies més recents dels temporals de 2019-2020 i del pas del Glòria que es va endur tot el que va poder. La imatge de les platges sitgetanes de la primavera i l’estiu de 2020 era decrèpita i lamentable i el 2021 a penes va millorar; enguany, tampoc.

Estem com estàvem: sense projecte i sense futur per a les platges de Sitges. I, com l’any passat, continua semblant-me increïble que al cap de tants anys continuem sense res. “No sé quants viatges porten fets a Madrid, on hi ha les competències corresponents, els regidors i els alcaldes dels darrers cinc o deu consistoris que han passat per la Casa Gran, ni quantes visites de ministres, consellers, subsecretaris, directors generals i enginyers han passat revista de la Ribera, el Passeig Marítim i la Platja de Sant Sebastià. El cert és que ara com ara, que se sàpiga, no hi ha cap projecte en ferm ni amb calendari que garanteixi l’estabilització i, a poder ser, el creixement raonable de la sorra sitgetana”. Aquest paràgraf que extrec de l’article de l’any passat està avui en plena vigència, amb la diferència que no consta que l’actual consistori s’hagi molestat gaire en fer els consabuts viatges a Madrid.

Per tot plegat em sembla positiu, més que interessant, que diverses persones hagin confluït des de posicionaments diversos i transversals en una reivindicació tan elemental com la de salvar les platges de Sitges ja que és evident que des del govern municipal no s’hi presten l’atenció que caldria ni s’hi treballa. Perquè no es tracta d’acumular banderes blaves per temporades si finalment la llenca de sorra cada vegada és més estreta i més fràgil enfront dels embats de la mar.

Que la platja de Sitges ha estat i és un actiu econòmic per a la Vila des de finals del segle XIX, quan els metges higienistes recomanaven vida a l’aire lliure i banys de mar, és innegable. Tant els visitants com la ciutadania de Sitges  –no m’agrada parlar de residents perquè implica un posicionament més passiu enfront del concepte de ciutadania perquè implica connotacions actives– tenim perfecte dret a tenir les millors platges en les millors condicions. Però més enllà del valor econòmic, les platges de Sitges tenen, també des de sempre, un valor paisatgístic definitiu pel que fa als atractius de la vila i cal no oblidar que el paisatge és patrimoni. Sitges es caracteritza per un paisatge marítim que no té res a veure amb el d’altres viles o ciutats. La platja sitgetana és totalment urbana i forma part intrínseca  del poble; la proximitat a les cases i als carrers des d’Aiguadolç a Terramar formen part del mateix teixit urbanístic de la Vila i s’han de tractar com a tal, a tots els efectes. Torno a invocar el model de Niça per a les platges urbanes, per bé que la distància entre les platges i els edificis del Passeig dels Anglesos es troben a molts més metres de distància que a Sitges. Però són, també, la façana marítima del teixit urbà. Els usos, la consolidació i la sostenibilitat configuren igualment l’essència del paisatge.

Fa una temporada que se sent a parlar de la manca de projectes per a Sitges i qui més qui menys ha començat a llançar idees de tota mena. Més que el què ens haurien d’explicar com ho faran, vista la situació de tot el que hem anat perdent, tant en el rànquing de la realitat turística com en el de la vida quotidiana. Les platges són, avui, un dels punts crítics d’inflexió més visibles de la situació en què ens trobem.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure