Enmig de tant de soroll de campanya electoral i tant de fum (de llenya i d’incenser…) la presentació de la 16a Festa de la Poesia a Sitges que ha tingut lloc aquest passat dijous al Centre d’Interpretació de la Malvasia (CIM) ha estat un d’aquells bàlsams que em reconcilia amb el món i amb el meu poble. Assistir a la presentació d’un festival a favor dels poetes de totes les edats i d’arreu dels Països Catalans gràcies al compromís constant dels seus directors, en Joan Duran i la Cèlia Sànchez Mústich, és un oasi.
La Festa de la Poesia a Sitges que es ve celebrant des de 2007 i que ha travessat tota mena de dificultats, pandèmia inclosa, és una acció de voluntat cultural des del primer moment, una mena de un miracle. No es tracta únicament de reunir un grup de poetes per recitar els seus versos, sinó que es fonamenta en un complet programa d’homenatge personalitzat. La Festa es fa per a ells, i no hi ha res que sigui en debades en el cap de setmana de la celebració. Enguany ho viuran en directe Antoni Vidal Ferrando, Blanca Llum Vidal, Josep Lluís Roig, Eva Hibernia, Joan Manuel Homar i Carles Rebassa.
La fórmula és única. No hi ha cap festival en què els poetes siguin rebuts a la seva arribada conjunta per les autoritats, les entitats, pubilles i hereus, amics i amigues, l’organització i la banda de música. Ni que a continuació desfilin pels carrers de la Vila en comitiva i s’aturin sota alguns balcons de cases particulars o entitats des d’on balconers i balconeres de procedències i oficis diversos recitin versos en el seu honor, culminant amb la pluja del Llibre de la Festa i el refresc per alleugerir la calorada. Al vespre, un acte insòlit a la llum nocturna del Racó de la Calma, el Recital d’amistat poètica entre generacions amb músics i joves poetes. L’endemà, se’ls dedica el matí amb una oferta de Plaers a la carta, des de navegació a la vela fins a massatges, passant per visites personalitzades al Cau Ferrat. Al migdia, la canalla de Sitges els ofereix Dibuixos entre bambolines al Teatre Prado; es fa la foto de família al so de la banda Apocadixie i en comitiva s’entra al Retiro pel singular i esperat Dinar dels poetes. Si aconsegueixen descansar una mica havent dinat ja fan prou, perquè a les set de la tarda, al Mercat Vell, La Tija els dedica la Captura d’ànimes, un per un, entre emocions i sorpreses. I a la nit, al Retiro, entre les cançons predilectes de cadascun i les presentacions més que personalitzades, el gran recital de poesia. Encara l’endemà, passeig amb música els aparadors del Cap de la Vila i voltants decorats amb les obres que han inspirat set artistes. Fins el moment del comiat dels Poetes a casa tot serà emocionant i intens.
El programa ha quedat fixat i forma part de l’esperit de la Festa, que és pur genoma sitgetà i que degut a l’èxit inicial ha tingut poques variants; és el que els poetes esperen. Els que n’han sentit a parlar volen venir -hi convidats. Del centenar de poetes que hi ha desfilat, molts d’ells han tornat d’espectadors o de voluntaris per compte propi. La fórmula ha estat un èxit rotund i sabem del cert que la Festa de la Poesia a Sitges per les seves característiques és única al món.
L’altra gran característica és que, com esdeveniment sorgit de la vida i la cultura locals –organització, col·laboradors, el Retiro, els Museus de Sitges, el Prado, l’Agrupació de Balls Populars, les escoles, els músics, La Tija…– la Festa ha creat comunitat. Ara que l’art comunitari és un dels mantras en voga podem sentir-nos ben orgullosos d’afirmar que la Festa de la Poesia a Sitges ha creat i nodrit comunitats: de poetes i gent de lletres, de voluntaris de la més diversa procedència i motivació, d’espectadors, de mecenes que contribueixen a arribar on no arriba l’ajut públic.
És cert que la Festa és objecte d’ajuts públics i l’Ajuntament de Sitges és el primer col·laborador. Però fa falta posar en marxa un Verkami per poder arribar a sufragar les despeses. Ha costat ubicar la Festa de la Poesia al calendari de festes i esdeveniments de Sitges, però també és cert que tot i el que comporta –el guany material mai no es pot comparar amb el guany cultural, que no té preu!– no gaudeix de la mateixa implicació ni finançament que altres festivals, i aquest és un tema que deixo… per al proper consistori.
Presentar la 16a Festa de la Poesia a Sitges al CIM ha estat una celebració anticipada i una metàfora. La poesia, al cim.
