LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Qualitat cultural certificada

Sigui quina sigui l’opinió que es tingui dels fastos que envolten la celebració de la capitalitat cultural de cada any entre les ciutats i viles catalanes, certificada per la marca Capital de la Cultura Catalana, hi ha esdeveniments que mereixen ser tinguts en compte. Més que esdeveniments, actituds que senten precedents. Enguany la capitalitat ha recaigut en Igualada; precedida de Lloret de Mar, Reus, Cervera, Tarragona, El Vendrell i d’altres. El balanç que la ciutadania de cadascuna n’ha pogut establir, i les estratègies per consolidar dinàmiques o estructures que s’hagin descabdellat són tan diversos com circumstàncies i propòsits de cadascuna. Personalment no recomanaria optar a ser capital cultural de Catalunya a cap indret on les infraestructures culturals bàsiques no estesin consolidades i dotades de pressupostos que cobreixin més enllà dels mínims, acomplissin uns horaris decents i suficients per a l’ús del públic  garantint d’ofici la prestació de serveis amb eficàcia i eficiència, les dotacions culturals als ens que treballen en el medi cultural fossin generoses i equitatives i el patrimoni respectat i objecte d’àmplia i universal difusió. Sitges, per exemple, no compliria amb les condicions que considero imprescindiblement exigibles, però aquesta és una opinió personal. El cert és que hi ha cua de viles i ciutats per fer-se amb el títol i dedicar-hi un any d’activitats, projectes i propaganda, a més dels precedents de la preparació.

A la ciutat de Sabadell, que compta amb patrimoni arquitectònic, artístic i industrial, vida literària i editorial, arts escèniques amb un cicle d’òpera pioner, amb vida associativa i amb infraestructures culturals diverses, es preparen per acollir la capitalitat cultural de Catalunya el 2024. Per anar fent boca, a més del logotip anunciant, s’han organitzat diverses activitats, entre les quals la presentació de l’edició de Cartes de Teresa Pàmies. Però a més han posat imaginació i ganes per a la innovació perquè han ideat un segell de qualitat per les activitats culturals que s’esdevinguin arran de l’esdeveniment. És un segell presentat recentment amb el nom de GESTA i que, desenvolupat, remarca cinc conceptes imprescindibles que, a manera d’indicadors, senyalen un sistema de valors aplicables a la cultura: Gènere, Equitat, Sostenibilitat, Transparència i Accessibilitat. Com es pot observar, són valors universals que tant valen per a Sabadell com per a qualsevol altre indret del planeta, però que en aquest cas l’organització  de la capitalitat cultural sabadellenca, que recau en la Regidoria de Cultura i, per delegació, en el comissariat  de l’escriptora Montse Barderi, han tingut cura d’idear, crear i presentar per a la seva difusió des del lloc d’origen.

Ningú no pot negar que els indicadors de gènere (no em cansaré mai de recordar que la paritat és una obligació i, sobretot, una ètica, com també ho és la inclusió); d’equitat en tant que criteri per a la distribució justa dels drets, beneficis, obligacions i oportunitats en els recursos culturals; la sostenibilitat aplicada en tots els àmbits, des de les instal·lacions fins l’econòmica; la transparència (una obligació de la que se’n parla sovint però que també sovint es practica a nivell de poc més de mínims), i l’accessibilitat, en tant que dret d’accés universal a la cultura, no siguin valors necessaris de practicar  i salvaguardar universalment més enllà d’exhibir-los com aquell que juga als putxinel·lis. L’acrònim de tots cinc valors forma la paraula GESTA, que significa “gestió memorable”. El que es pretén, efectivament, és que les activitats que de Sabadell estant les accions que es portin a terme des del logotip de la capitalitat de la cultura catalana garanteixin el compliment d’aquest sistema de valors que, d’altra banda, és tan elemental. Bravo la iniciativa de l’exigència de qualitat mesurable i plantejada amb temps i amb voluntat d’acompliment.

El que em va agradar, a més de l’elaboració d’un segell de certificat cultural compromès amb els valors universals esmentats, és la seva exportabilitat. El que ha sorgit com una iniciativa local és perfectament assumible per d’altres municipis, col·lectius, estructures, programacions. Altrament, per part de la ciutadania caldria incorporar-ho al catàleg  d’exigències de compliment obligat per part del sector públic. És una gradació més del compromís que caldria pactar per garantir un futur d’estabilitat i creixement en l’ecosistema cultural, que ben tocat ha quedat després de la pandèmica, entre interrogants i deutes pendents. Però si de debò creiem que el desenvolupament cultural del país, cal  passar a la innovació i el compromís social. Val la pena que decidim sobre la incorporació, visible i practicada, d’aquest elemental i necessari sistema de valors. Llavors, la GESTA seria una nova realitat.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure