LOADING

Type to search

Festes

“Que cada dia sigui un Nadal”

El Tió i el Pare Noel es deixen entrevistar pel Pati de Casa abans de posar-se a repartir regals per a petits i grans

El Tió somriu abans de la seva gran cagarada. (Àlvar Font)

Malgrat els temps d’incertesa que ens està tocant viure, encetem uns dies màgics. Són les festes de Nadal i, amb elles, viurem moments de retrobament i de desitjos compartits de pau i solidaritat (no sempre assolits com voldríem). Són uns dies on flueixen les tradicions: unes de molt antigues i genuïnes de casa nostra i altres que, malgrat haver sigut importades, també s’han arrelat entre nosaltres. És per això que en aquesta ocasió volem parlar amb dos dels protagonistes del Nadal: el Tió i el Pare Noel.Malgrat els temps d’incertesa que ens està tocant viure, encetem uns dies màgics. Són les festes de Nadal i, amb elles, viurem moments de retrobament i de desitjos compartits de pau i solidaritat (no sempre assolits com voldríem). Són uns dies on flueixen les tradicions: unes de molt antigues i genuïnes de casa nostra i altres que, malgrat haver sigut importades, també s’han arrelat entre nosaltres. És per això que en aquesta ocasió volem parlar amb dos dels protagonistes del Nadal: el Tió i el Pare Noel.

Els agraeixo molt que hagin vingut al Pati de Casa per xerrar amb nosaltres, ja que els dies 24 i 25 estaran bastant enfeinats.
T i PN: És cert. Són els dies més importants. És el moment en què la màgia ens dóna vida per poder fer la nostra valuosa feina. Hem volgut ser aquí perquè L’Eco és un excel·lent mitjà per poder comunicar als ciutadans de Sitges i Sant Pere de Ribes el nostre desig de pau i de solidaritat. No només per a aquestes festes, sinó també per a cadascun dels moments de les seves vides.

Tió, vostè és el més veterà i autòcton. Però, d’un temps ençà, sembla que l’hi hagi pres protagonisme algú vingut de fora.
T: Sí, sóc el més antic. I no només a Catalunya. També estic present a Andorra, Occitània i l’Aragó, tot i que amb altres noms i sense tanta presència com aquí. Pel que fa la segona part de la pregunta, m’imagino que es refereix al Pare Noel. No puc ni vull opinar sobre aquest tema. Només li vull dir que el màrqueting ultraconsumista que li han fet i li fan arreu del món em sembla vergonyós.”

“Als grans els hi diem que no permetin que els hi surtin arrugues a l’ànima ni ‘mitxelins’ a les il·lusions”

Pare Noel, què li sembla la resposta del seu col·lega Tió quan es refereix a vostè?
PN: Només li puc dir que jo sóc de carn i ossos. Ell, en canvi, només és un tros d’arbre tallat. És a dir: un vell i sec vegetal. La nostra única similitud és que només per Nadal sorgeix la màgia per tal que tots dos cobrem vida. Per altra banda, malgrat que jo no faci tant de temps que m’hagi arrelat al seu país, és notori que el poble català m’ha acollit tant o més bé que la resta del planeta, on ja hi tenia presència des de feia molts anys. Ah! I no estic d’acord amb què la meva popularitat sigui producte del màrqueting i la fal·lera consumista. El món està globalitzat i la comunicació és gairebé instantània. És degut a això –i no a la publicitat– que ni el Tió ni tampoc els Reis d’Orient siguin els únics protagonistes d’aquestes festes.

Tió, l’origen dels Reis d’Orient ja el sabem, però no tant el de vostès dos. Que ens el podria explicar?
T: Com la majoria de festivitats, té un origen pagà. En el meu cas, està relacionada amb la natura. És una promesa de l’abundància i la fertilitat que vindrà després del solstici d’hivern. Per això, aquests dies, de dins meu surten torrons, neules, cava i vi i, de vegades, també alguna petita joguina. Depèn del que em donin abans per menjar. Malgrat que el meu origen és ancestral, fins fa poc, estava localitzat només al medi rural, perquè jo no tenia manera d’anar a les ciutats. I és que a l’asfalt no hi ha la possibilitat de trobar-hi troncs. Per això, els nens i nenes de ciutat, quan els de poble els hi deien que havíem fet cagar el Tió, posaven cara d’estranyats. No sabien què era. Des de fa uns anys, però, amb l’afany de vendre’m arreu, em pinten una ridícula boca, uns ulls esbiaixats i em posen una barretina mig torta. No entenc per què a la mainada se’ls priva de què imaginin i trobin on tinc la boca i els ulls i se m’hagi de tunejar. No costa tant anar al bosc i trobar-me. Aquests de ciutat, de vegades, fan coses ben estranyes.

“Als infants els hi demanem que lluitin perquè els grans no continuïn destruint el planeta com fins ara”

Pare Noel, quins són els seus orígens?
PN: També vinc de molt antic, però hi ha moltíssimes versions sobre la meva creació, el meu nom i la meva residència habitual. Diuen que la meva procedència és holandesa amb el nom de Sant Nicolau. El segle disset, molts holandesos van emigrar als Estats Units d’Amèrica, on van fundar-hi la ciutat de Nova Amsterdam, rebatejada després com a Nova York. Va ser així com em vaig introduir en aquell nou continent, on van anomenar-me Santa Claus. Temps després, vaig tornar a travessar l’Atlàntic per anar a Anglaterra i, d’allí, a França, on em van batejar com a Père Noël. D’aquesta manera, també sóc present per tot Europa i, fins i tot, per molts llocs d’Orient.
Pel que fa el meu domicili habitual, uns el situen a Lapònia i altres al Pol Nord. Però el cert és que, per Nadal, estic a tot arreu.

Tió i Pare Noel, quin és el seu missatge per a tots els qui ens estan llegint?
T i PN: Als grans els hi diem que no permetin que els hi surtin arrugues a l’ànima ni mitxelins a les il·lusions. És a dir: que mai no deixin de ser nens i nenes. I als infants els hi demanem que segueixin sent com són i, sobretot, que lluitin perquè els grans no continuïn destruint el planeta com ho estan fent ara. I per a tothom: que cada dia sigui un Nadal.