Reflexions i propostes

L’Eco organitza aquest divendres dia 20 i el 27 la cinquena edició de la Jornades Repensar Sitges. Després de dos anys d’absència per la pandèmia, aquest fòrum torna a escena, amb l’objectiu d’analitzar, avaluar, dialogar i debatre sobre el futur de Sitges des d’una òptica socioeconòmica. Diferents professionals, experts i representants institucionals (en actiu i del passat) exposaran les seves visions i, en alguns casos, les seves experiències en transformacions urbanes d’èxit, com les viscudes per la Barcelona olímpica, el Bilbao del Guggenheim o la Girona recent. Aquests tres seran diversos i variats explicats pels seus protagonistes i comparteixen programa amb altres sessions, que abordaran conceptes com el turisme, els serveis, l’accés a l’habitatge o els sistemes de treball. Les Jornades es poden seguir de manera presencial i amb entrada lliure, a l’Hotel Calipolis, però també es poden veure en directe o en diferit, al canal de YouTube de L’Eco.

Les Jornades Repensar Sitges del 2022 coincideixen amb el debat actual que hi ha damunt la taula a la vila sobre els projectes de futur. La publicació del llibre Un projecte per a Sitges des del mar, per part de l’ex-alcalde Jordi Baijet, ha sacsejat la coctelera i ha posat els focus en els eixos i les línies de futur del municipi. D’entrada, més enllà de valoracions concretes, la proposta de Baijet ha aconseguit situar en el centre de debat, precisament, la necessitat que hi hagi debat. En els circuits institucionals, polítics, econòmics i, en menor mesura, socials i culturals la proposta de qui va ser alcalde entre 2003 i 2011 ha obert una via per al diàleg. El llibre traça algunes propostes sobre infraestructures o apostes socioeconòmiques per al municipi i la seva gent, però també aborda elements de tipus humà o espiritual, que defineixen una comunitat local amb un sentiment d’identitat subratllat, però amb una voluntat oberta, com és Sitges.

En els darrers vint anys, Sitges ha experimentat un notable creixement urbanístic, que ja s’havia dissenyat a finals dels vuitanta. Primer van ser els Molins (a finals dels noranta) i després Can Pei i la primera part de la Plana i ara el conjunt de la Plana i Santa Bàrbara. Les noves extensions de terreny urbanitzat –i el volum de residents que se’n deriva– requereixen estratègies ben definides i que generin el màxim consens entre els sectors públics i privats. A Sitges fa massa anys que no es parla del futur a llarg termini i tant els polítics com els empresaris prioritzen la rendibilitat immediata (els primers, electoralment; els segons, econòmicament). Ha arribat el moment de posar els llums llargs.