LOADING

Type to search

Editorial

Sanitat i sanitaris

Fugen de ser considerats herois, tot i que ho són: la seva condició durant les setmanes més dures del coronavirus ha estat un exemple de compromís en la societat i en la feina que fan. Era molt difícil ser metge, infermer, conductor d’ambulàncies, curador de residència o farmacèutic quan el virus es multiplicava sense control i es portava vides humanes sense passió. Però, durant aquelles setmanes, els professionals d’aquests sectors es van mantenir ferms i convençuts en els seus llocs de treball.

Ara que els aplaudiments de les 20 hores han deixat de sonar i que les dades de contagis han caigut de manera destacada –tot i que és ben d’hora per efectuar lectures triomfals definitives, segons totes les anàlisis– convé destacar la tasca duta a terme per aquests homes i dones que no han defallit, malgrat l’enorme muntanya tenebrosa que hi tenien al davant. És per aquest motiu que els hem ajuntat davant el CAP de Sitges per a que il·lustrin la fotografia de portada de L’Eco d’aquesta setmana i conversar amb ells sobre el paper crucial en aquestes setmanes passades de crisi sanitària.

Amb tots els interrogants oberts sobre com evolucionarà la pandèmia, sobre els possibles reborts que hi puguin aparèixer i sobre quan seran accessibles les vacunes que hi apareguin per al conjunt de la població, si una cosa ja ha deixat clara aquesta crisi és que la sanitat pública ha de constituir un pilar fonamental de la nostra societat. Ho ha de ser per a les administracions, ja que els seus representants són els encarregats de dotar-la de recursos i marcar les directrius. I ho ha de ser també per al conjunt de la població, ja que només un ús correcte i ponderat dels recursos públics en garantirà la seva continuïtat en el temps i la seva funció social.

A finals de març, l’Hospital de Sant Camil va arribar a tenir 170 ingressats per coronavirus i les residències locals de Sitges i Ribes van superar el centenar de contagis sense tenir les eines ni ser centres de salut. El que van viure els professionals d’aquests centres marcarà les seves trajectòries. Però hauria de ser també un punt d’inflexió per a que les administracions i el conjunt de la societat situessin la sanitat en el centre de l’atenció i les necessitats.

També pots veure