En els darrers mesos, una imatge que anteriorment resultava esporàdica i puntual a Sitges s’està convertint en habitual: la presència creixent de sensesostre, persones que han arribat a un accentuat grau d’exclusió social i que han acabat en situacions deplorables i dramàtiques. Òbviament, no és un fenomen local, sinó d’àmbit generalitzat, com el dels top manta, però el seu impacte als carrers de la vila s’ha fet en alguns casos omnipresent.
Des de fa dècades, a Sitges s’han vist persones sense una llar, que vivien de la caritat o, simplement, s’espavilaven per obtenir alguna cosa de menjar o passar l’estona de mans de veïns o de supermercats i restaurants. Tradicionalment, es tractava de casos puntuals i aïllats, amb escassa visibilitat en la via pública i, en alguns casos, a més integrats en el paisatge local.
Però, darrerament, la quantitat de persones que han de malviure en condicions deplorables ha crescut de manera pronunciada. Són víctimes de la crisi, que en alguns casos, com aquests, ha colpejat amb tota la seva cruesa.
Darrerament, la presència de sensesostre en llocs com el Racó de la Calma, la Torreta, el parc de Can Bóta o el Passeig han esdevingut habituals. La intervenció dels Serveis Socials de l’Ajuntament per ocupar-se d’aquestes persones està sent absolutament diligent i, en molts casos, exemplar. Es fa amb discreció, però amb eficàcia i rigor. També convé destacar les actuacions d’altres organismes, com la Taula del Tercer Sector o la Creu Roja, que també estan resultant especialment efectives.
Però la situació demana un pas més. L’obertura d’un centre d’acollida per a sensesostre ha deixat de ser un projecte més per esdevenir una prioritat, per diverses raons. En primer lloc, per una qüestió humanitària: la nostra societat ha d’aportar solucions sobre els excessos que, de manera indirecta, ha comès. I, en segon lloc, perquè la situació d’aquestes persones no pot esdevenir una postal habitual d’una vila que viu del turisme i de la gestió que en fa de la seva imatge. Hi ha establiments i veïns que ja pateixen les conseqüències i d’un problema (greu) s’està generant altres problemes també de primer ordre.
