LOADING

Type to search

Editorial

Sitges i la universitat

L’any vinent en farà deu que va obrir l’Institut of the Arts Barcelona (IAB). En plena crisi, l’arribada d’aquesta universitat va resultar una de les millors notícies que ha rebut Sitges en els darrers temps. L’obertura de l’IAB va ser el resultat d’anys de projectes i negociacions, iniciades per l’alcalde Jordi Baijet i finalitzades per l’alcalde Miquel Forns. Gairebé deu anys després, el centre aposta per créixer, obrir nous espais –com el campus projectat a Mas Alba– i ampliar la quantitat d’alumnes que hi rep. Actualment, en són gairebé 300, procedents de 45 nacionalitats diferents.

Tenir una universitat al seu terme és un dels somnis i aspiracions de la majoria de municipis d’arreu. Tant els ajuntaments com les respectives societats civils veuen en l’arribada de facultats universitàries una via de desenvolupament socioeconòmic, cultural i, per descomptat, formatiu i acadèmic. A Catalunya hi ha alguns casos d’èxit recent, que sovint són marcats com a model de projectes universitaris que han aportat riquesa humana i econòmica als seus respectius territoris. Un el tenim ben a prop, Castelldefels, que gràcies a la universitat ha aconseguit atraure talent, empreses i projectes dels quals se n’ha beneficiat clarament el municipi. I n’hi ha més, com els de Terrassa, Vic o Mataró. En tots els casos són ciutats situades relativament a prop de Barcelona, que han capitalitzat especialitzacions, que després s’han traduït en projectes positius per al territori.

L’Institut of the Arts Barcelona, amb seu a Sitges, és també una universitat. Potser cal subratllar-ho, perquè sovint fa la impressió que Sitges no n’acaba de ser del tot conscient. És una universitat privada on els alumnes hi estudien tres anys amb graus convalidats per la Liverpoool John Moores University. A més, també imparteix màsters i altres programes acadèmics, que ja estan esdevenint una referència en el sector de les  arts escèniques a nivell internacional.

Tenir al municipi un centre universitari internacional hauria de ser, probablement, una bandera que el municipi aixequés amb més solidesa amb què ho fa habitualment. És cert que a la seu de l’IAB –en un edifici municipal– es fan algunes activitats puntuals. També és cert que la seva ubicació no afavoreix que tinguin una certa centralitat a l’hora de convocar actes. Però també ho és que la vila no n’acaba de treure tot el profit que podria de la riquesa i prestigi que suposa tenir un centre universitari. I al mateix temps, de l’oportunitat que s’obre per atraure altres possibles estudis universitaris i crear un campus que tants bons resultats hi aporten.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure