LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Tres notes sobre llibres per Sant Jordi

SitgSant Jordi i el drac, de Bernat Martorell (1434/35) va formar part de la col·lecció de Charles Deering a Maricel. The Art Institute of Chicago

Sitges Vila del Llibre

Semblava un experiment i va sortir bé. Això que ho tenia tot en contra: la novetat, el  desconeixement, la pandèmia, el confinament comarcal i un pronòstic del temps, que feia desconfiar del nostre benaurat microclima. La primera edició del festival Vila del Llibre celebrada a Sitges –en altres indrets ja porten uns quants anys– el passat cap de setmana va obtenir una resposta més que satisfactòria per part d’editorials, visitants i participants. Organitzar una fira del llibre amb editorials independents i vincular l’esdeveniment a la cultura local és un encert en la mesura que s’assoleixen objectius diversos: promoure el llibre i la lectura, donar a conèixer i consolidar els autors, buscar i trobar motius d’interrelacions de tot tipus entre els llibres i la població i, en definitiva, viure un esdeveniment creatiu, lúdic i cultural en la mesura que cadascú s’hi impliqui. En les actuals circumstàncies va ser un respir: cinquanta parades davant de mar on, tot i les mesures de seguretat, es podia triar i remenar entre centenars de llibres, retrobament entre amics i coneguts de tota mena, gaudir de les terrasses dels hotels a l’hora del sol, i assistir als recitals i taules de debat amb tota mena de personal literari.

No tinc dades ni balanços però sí la impressió dels comentaris que vaig anar escoltant al llarg de dos dies i que deixaven clar que l’experiment val la pena i que de cara a l’any vinent encara ha de ser millor. A senyalar uns quants encerts. Un, la tria de Jordi Barrachina com a comissari del festival, que entre altres qualitats va mostrar  la de saber interpretar el segle vint a Sitges al llarg de taules de debat sense precedents: el Sitges atrevit, la dualitat Prado-Retiro, el Sitges canalla, Terramar i les dones. L’expectació que van aixecar les taules del Prado-Retiro i la dels nostres canalles va ser antològica; en volem més. En segon lloc, la implicació de dues importants empreses turístiques que van apostar netament per l’experiència cultural innovadora: els hotels Me Terramar i el Sunway Playa Golf. Va ser una aposta que pot obrir una via de superar el turisme de sol i platja diversificant-lo en noves i diferents ofertes; un inici que segur que té recorregut. Juntament amb la implicació empresarial cal destacar també la municipal en donar suport des del primer moment a la Vila del Llibre, per bé que tinc la impressió que la implicació de les regidories de Turisme i Cultura va ser de desigual intensitat. Tercer: la presència dels escriptors i escriptores, amb premi o sense, vinculats a les editorials que hi eren presents o no. N’hi va haver de totes menes, i les seves visions i aportacions oferien un panorama d’equilibri entre creativitat i cultura, no indústria, editorial. Amb tot, això sí, en la propera edició caldrà oferir un tractament més ampli i acurat als escriptors/es de Sitges. Que som molts més del que sembla. En resum, la Vila del Llibre ha passat la primera prova i cal esperar què ens proposa per a l’any vinent.

Literatura local

Fa temps que vaig decidir passar dels llibres dels mediàtics i dels que semblen fabricats per tones: la qualitat de la literatura per davant de tot. Per tant, per Sant Jordi tinc dues preferències: la literatura local i la d’alguns dels meus autors preferits. Entre aquests, de tant en tant, n’hi ha que han guanyat un premi, com és el cas d’enguany amb Maria Barbal i Jaume Cabré. Pel que fa als de casa, és el dia que busco els llibres que han anat sortint al llarg de l’any, els compro, me’ls faig signar i me’ls emporto a casa com un trofeu. Cada vegada crec més en la literatura de proximitat, i de Sitges estant el panorama és cada vegada més ric i més divers.

La no llibreria

El fet que sigui l’Ajuntament qui hagi decidit obrir una llibreria en un dels seus locals més cèntrics fa pensar. Més enllà del cost dels lloguers, ¿de debò que en tot el teixit empresarial de Sitges no hi ha ningú que hagi tingut la idea d’obrir una llibreria en un moment en què, amb pandèmia inclosa, a Barcelona se n’han obert diverses? És per encetar el tema, perquè dóna per molt més.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure