LOADING

Type to search

El Marge Llarg

Turisme cultural… al Garraf? (1)

Les casetes de la platja de Garraf, un patrimoni turístic que cal cuidar i protegir. Foto: web Catalunya amb nens. 

Gràcies a la invitació de Node/Hèlix Garraf per prendre part en el III Simposi Garraf, convocat sota el lema de ‘Nous escenaris per a una nova realitat’ vaig tenir l’oportunitat de comentar diversos aspectes relatius al turisme cultural en relació amb la nostra comarca i amb el Gran Penedès. La ponència que vaig compartir amb en Bienve Moya, expert en cultura popular, i que va moderar el regidor de Patrimoni i Promoció Econòmica de Vilanova, Jordi Medina, tractava d’un dels mantras tan sovintejat com poc visible en tant que projectes i resultats, com és el de la cultura com a factor de promoció de l’activitat econòmica. Un tema que, com tot el que cal abordar en la realitat actual postpandèmica, exigeix un radical capgirament i una decidida i eficaç reconversió de factors, plantejaments, lideratges i dotacions. La fragilitat que ha enfrontat la salut pública i l’economia, la insostenibilitat planetària climàtica i social, el procés accelerat de digitalització són els factors que han esclatat amb força irreversible i ens afecten qualsevol que sigui la nostra escala de realitat. Com s’ha anat repetint des de fa mesos, res no tornarà a ser igual. Per tant, cal actuar de forma diferent.

La interrelació necessària i positiva entre cultura i economia no es pot perpetuar com l’eterna cantarella en una realitat de baix o inexistent nivell d’actuacions estratègiques; dit d’altra manera, d’un perpetuat diàleg de sords. Ateses les característiques i els desafiaments del territori comarcal vaig focalitzar el factor economia en el turisme en tant que activitat econòmica concretant-lo en el turisme cultural. A aquests efectes vaig comparar les ofertes d’aquesta modalitat als webs oficials de Sitges i Vilanova, de Costa Barcelona-Barcelona és més i de Turisme de la Generalitat;  el resultat va ser fluix per no dir deplorable. Per part dels organismes supralocals, Diputació i Generalitat, som de sol i platja. El webs de Sitges i Vilanova són força millors, per bé que a Sitges predomina obertament l’oferta de sol, platja i lleure i el de Vilanova la cultura, juntament amb la gastronomia i la nàutica, són oferta preferent des de la primera pantalla.

El punt de partida de la meva intervenció va ser la idea que  “Les arts i la cultura tenen la capacitat de promoure i impulsar resultats econòmics i socials positius a nivell local i, per tant, contribuir eficaçment a la configuració d’una destinació”, una de les conclusions de l’estudi encomanat per l’Arts Council del Regne Unit (2019) sobre el valor de les arts i la cultura en la configuració de les destinacions. Les estratègies de màrqueting local, inversió interior i creixement econòmic figuren com  indispensables per aconseguir indrets atractius per viure, comunitats cohesionades, l’atracció i consolidació de poblacions residents i professionals i l’accés a les ofertes culturals i artístiques. Un factor indispensable és l’establiment d’un partenariat cultural local amb el sectors econòmics.

En summa, són necessaris els canvis de mentalitat i d’estratègies i assumir alguns principis. El turisme de sol i platja és compatible amb turisme cultural: no són ofertes excloents sinó complementàries. Qui primer s’ha de beneficiar del turisme cultural és la pròpia ciutadania de la localització; en primer lloc, com a materialització dels drets culturals de qualsevol població, i en segon lloc, com a oportunitat prescriptiva. Entendre que hi ha tipologies de públics diverses i que l’oferta ha de ser diversificada, que l’experimentació personal ha de substituir la massificació, que cal canviar el concepte mercantilista de consum pel valor social de participació i gaudi, i només interrelacionant les sinergies s’aconseguiran resultats satisfactoris per a tots els sectors implicats són principis que necessiten estratègies concretes i fets provats.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure