LOADING

Type to search

Editorial

Turisme en bona forma

La Setmana Santa suposa, tradicionalment, l’obertura de la temporada turística. Després de prop de dos mesos de caps de setmana carregats d’ofertes interessants a nivell socioeconòmic i cultural, els dies de Pasqua representen l’inici dels sis mesos de bon temps i, per tant, de major nombre de turistes i visitants. Després de dos anys marcats per la profunda crisi de la Covid, la Setmana Santa del 2022 està destinada a ser un punt d’inflexió en el turisme local. Les previsions són altament positives i apunten a una ocupació que va del 60 per cent en els dies de menys moviment a més del 90 en les nits de Divendres i Dissabte Sant. I, per si no fos poc, aquesta elevada ocupació arriba amb unes tarifes que tornen a ser altes i, per tant, es tradueixen en major moviment econòmic per part de les empreses turístiques; és a dir, més contractació de personal i més compra de material. En conseqüència, major generació i distribució de riquesa.

Ara fa dos anys, quan la Covid va afectar de ple a les nostres vides i va colpejar durament l’activitat econòmica d’una població de serveis com Sitges, diverses veus van apuntar que havia arribat el moment de potenciar altres activitats econòmiques que reduïssin la dependència local del turisme. Moltes d’aquestes tesis, encertadament, apuntaven que l’ampliació i diversificació d’oportunitats afavoreix el dinamisme i redueix els riscos. Però altres veus, afectades per una corrent de turismefòbia instal·lada en alguns posicionaments polítics i socials extremistes, consideraven que l’aturada de la pandèmia havia de ser el motiu que frenés la projecció del turisme local i fomentés altres dependències.

Dos anys després, no ha arribat a Sitges cap altra activitat econòmica que permeti reduir la dependència del turisme. Ni ho farà. Per les condicions de mercat, sòl, ubicació i tradició, Sitges només està en condicions de fomentar dos tipus d’activitats econòmiques: el turisme i el residencial. Si es redueix el primer, es potencia el segon, amb els riscos en ocupació que això suposa i implica (i, per tant, en crisi social). Per contra –i afortunadament–, el turisme de Sitges es troba en bon estat de forma, malgrat que no hi hagi un projecte suficientment transversal entre els sectors públic i privat que permeti albirar nous reptes i horitzons.

Sovint, des del desconeixement i el dogmatisme, es llencen algunes tesis que pretenen canviar el món –i que resulten tant lícites com les altres–, però que l’únic que acaben fent és gastar energia que es podria destinar al progrés socioeconòmic en positiu.

ARTICLE ANTERIOR
SEGÜENT ARTICLE

També pots veure