Un llibre dedicat

Des de fa setanta un anys, durant la segona quinzena de setembre Barcelona planta les parades dels llibreters de vell en una de les fires de més tradició i acceptació. Els llibres no molesten i llueixen al bell mig de la ciutat oferint allò que ja no es troba en les llibreries convencionals ni en les grans superfícies; el que la gent ja no vol i treu de casa; el que les biblioteques privades van desgranant i les biblioteques públiques es treuen de sobre, el que hi arriba procedent d’un pis que es desmunta, d’una herència sobrera, i les mil i una circumstàncies que fan que els objectes passin de mà en mà.

La 71 Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern s’ha inaugurat amb un Pregó encomanat a la lingüista Maria Carme Junyent, té cartell propi realitzat per Carlos Azagra i organitza una mostra temàtica dedicada a les enquadernacions d’art a Catalunya al segle XX comissariada per l’historiador de l’art Aitor Quiney. És un panorama ric i atractiu per a qui està tocat per la il·lusió dels llibres, pels col·leccionistes, pels lectors i pels passavolants que hi passen l’estona. És un esdeveniment que se celebra gràcies a la constància i l’entusiasme del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, presidit actualment pel llibreter i poeta Marçal Font, i està format per  un conjunt de persones que coneixen a fons un ofici que és molt vocacional perquè voreja el col·leccionisme i saben, com m’explicava fa uns anys el malaguanyat Josep M. Farré, que cada llibre té un comprador.

El Gremi de Llibreters  va ser reconegut pel Consell de Cent de la ciutat de Barcelona el 1446i el de revenedors de llibres vers el 1550. Durant el setge de la ciutat de 1713-1714 la Companyia de Llibreters es va associar amb el Tercer Batalló de la Coronela, el de Santa Eulàlia. En èpoques més modernes va passar per diverses modalitats associatives relacionades amb el comerç del llibre fins que el 1978 es va constituir l’actual Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya que, sigui en parades sigui telemàticament tenen comerços oberts.

L’altra cara de la moneda és el de la valoració dels llibres segons les modes, els estocs, la demanda o les ofertes. Durant unes dècades els estudiants i investigadors de Filologia Catalana anaven -anàvem- a l’encalç dels  llibres del segle XIX i XX que només es trobaven a les biblioteques i encara: els llibrets vermells de la Col·lecció Popular de l’Avenç, els taronja de Proa, les edicions de poesia de la col·lecció L’Escorpí; els humanistes cercaven els títols de la col·lecció Bernat Metge o d’Els Nostres Clàssics; els historiadors de l’art, les monografies d’art al llarg del segle XX o llibres ja introbables. S’oferien existències procedents dels Països Catalans i de geografies peninsulars diverses, col·leccions completes de revistes cobejades, monografies locals de tota mena.. Ara, també. Però el panorama ha canviat. Els estocs procedents d’editorials s’han perdut de vista perquè la indústria prefereix fer-ne pasta de paper  que posar les col·leccions a la revenda. L’interès del públic també ha canviat com denota la baixada de preus de llibres que fa dues dècades eren temptacions poc assequibles. Però com deia en Farré, cada llibre té el seu comprador.

Tot plegat ve a tomb perquè sóc una entusiasta de la Fira i perquè cada any passo estones triant i remenant entre les piles i fileres. I perquè una mà amiga que em coneix les dèries m’ha regalat dos llibres, tan senzills com especials. L’un són les “Meditacions sobre la arquitectura” de l’historiador de l’art i museòleg Joaquim Folch i Torres publicat a la polidíssima col·lecció de les Publicacions de La Revista (1917). L’altre, és un volumet d’aparença simple, les “Poesies” d’Angel Guimerà, però de caràcter doblement especial. Figura publicat per l’Editorial Estel indicant al colofó sota un escut quadribarrat que es va acabar d’imprimir el 23 d’abril de 1938. És, doncs, una de les edicions clandestines dels primers anys quaranta que sortien en petits tiratges i amb un peu d’impremta d’abans de la guerra. L’altra característica és que a la portadella hi figura manuscrita una dedicatòria: “De Quim a Mili 5 d’abril de 1951”. Aquest recull aplega els poemes més vibrants i coneguts de Guimerà, a l’inici dels quals el tal Quim els va il·lustrar amb dibuixos aquarel·lats en relació amb el contingut del poema; són tota una tendresa adreçada a Mili. El cost dels llibres, cinc euros cadascun. No em diran que no valgui la pena passar l’estona a la Fira del llibre vell a veure quin és el llibre que ens hi espera.

Articles relacionats