Una oferta d’art i coneixement, ara i aquí

Onze edicions des de 2012, una desena de volums de referència i una vuitantena d’articles de recerca sobre els més variats aspectes del col·leccionisme artístic en relació amb el mercat de l’art, d’una banda, i amb els museus, d’altra, és el balanç momentani del cicle de formació, estudis i intercanvi de coneixements que organitzen els Museus de Sitges en col·laboració amb el Departament d’Història de l’Art de la UAB amb el títol ‘Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus’.

No és fàcil articular una estratègia de creació i transmissió de coneixement que depassi el medi acadèmic, sovint endogàmic i relativament poc obert a altres geografies i maneres de concebre i practicar la historiografia de l’art. Tampoc no és fàcil per als museus crear i promoure un pòsit de creació de coneixement a partir no només de les col·leccions pròpies sinó mirant enfora i en cooperació amb altres menes d’institucions. I encara és menys fàcil que qui fa recerca pugui treballar sabent que hi haurà una audiència propícia i interessada pels resultat de la seva feina i en l’intercanvi d’informació, i que a més el resultat del seu estudi sigui publicat en un volum de rigorosa edició i vàlua dins del rànquing acadèmic nacional, estatal i internacional. En darrer terme, tampoc no és fàcil per a la investigació no sempre vinculada al sector i escalafó universitari de trobar un fòrum qualificat per donar a conèixer el seu treball, ni per als museòlegs que treballen sobre les col·leccions pròpies poder difondre-les en un àmbit tan plural com entusiasta, tan rigorós com apassionat i tan coherent científicament com disposat a la difusió més exhaustiva. Doncs tot això s’esdevé al llarg d’aquesta jornada anual que ja compta amb un prestigi i una audiència del tot consolidats en el medi i més enllà.

Qui pensi que m’he deixat portar per un entusiasme momentani que consulti els deu volums de la col·lecció Mercat de l’Art, Col·leccionisme i Museus, que faci un cop d’ull als onze programes de mà i ho podrà comprovar en primera persona. Perquè entre el públic que any rere any omple el Saló d’Or del Palau de Maricel s’hi troben historiadors de l’art, conservadors de museus de la més diversa tipologia i procedències, doctorands, crítics, observadors, galeristes, investigadors acadèmics i free-lance, alumnat i públic genèricament interessat en el tema. N’hi ha que any rere any esperen la cita que cau en un divendres d’octubre per fer cap a Sitges sigui per prendre part en una ponència o simplement per escoltar, debatre i intercanviar idees i informació i per trobar col·legues amics i coneguts. Es constata l’existència d’una mena de comunitat de caràcter permanent on tothom que s’hi incorpora és benvingut que any rere any ho espera i s’hi retroba. És cert que al llarg d’aquests anys s’ha produït alguna baixa, com la del Dr. Jaume Barrachina, conservador del museu del Castell de Perelada, i que hi ha hagut algun brindis en record seu perquè des del primer any no hi havia faltat mai.

Aquesta contribució liderada conjuntament pels Museus de Sitges i la UAB personificada per Ignasi Domènech i Bonaventura Bassegoda respectivament, consolidada en la programació anual dels museus sitgetans i oberta a l’assistència de públic, d’inscripció gratuïta i sense altra limitació d’aforament que el cadiram del Saló d’Or de Maricel és una oferta a favor de l’art i el coneixement que, a més d’agrair, cal aprofitar i encabir-la dins de la programació cultural de Sitges. Més que res perquè ja està bé que anem fent de postal i aparador, però també és necessari valorar l’esforç que comporta i la qualitat del que s’ofereix. Creure en la cultura, al capdavall, és valorar i aprofitar totes les oportunitats, i aquesta n’és una de primer ordre. A qui correspongui…

Articles relacionats