LOADING

Type to search

Editorial

Vacunació lenta

La passada setmana es van subministrar 450 primeres dosis de la vacuna contra la Covid a Sitges i 461 a Sant Pere de Ribes. La setmana anterior havien estat 861 i 1.058, respectivament. I la compresa entre el 5 i l’11 d’abril, 1.136 i i 868. La setmana que ara tanquem deixarà un nombre, previsiblement, similar o, fins i tot, inferior al de l’anterior. És a dir, enlloc d’avançar, anem enrere. Enlloc de multiplicar el subministrament de dosis, com els responsables de la Generalitat i del Govern de l’Estat van insistir a remarcar ara fa un mes, la velocitat s’alenteix, malgrat que tots els indicis de recuperació sanitària, social i econòmica per a superar la pandèmia passen per una ràpida implantació de les inoculacions al conjunt de la població.

La gestió de la vacunació ha estat un gran desastre europeu, que posa de manifets com l’excés de burocràcia constitueix un dels principals obstacles per a la dinamització i l’agilitat de les societats. A diferència d’altres països –Israel, Gran Bretanya, Estats Units–, que han efectuat una aposta en l’adquisició de productes i en la seva gestió posterior basada en criteris emprenedors, la vella Europa s’ha mostrat com un gegant amb els peus de fang. I les conseqüències en aquesta manca d’agilitat són mantenir durant més temps els riscos sanitaris, el cansament social i la crisi econòmica. Poblacions com Sitges, on la pandèmia ha tingut un impacte més pronunciat que en la resta del país per l’aturada del turisme, els efectes del retard en la immunitat col·lectiva resulten encara més perjudicials. Que el sector turístic local –del qual depén una tercera part del PIB de manera directa i més de la meitat, indirectament– tingui incerteses en la recuperació per culpa de la lenta gestió dels buròcrates i els polítics en el procés de vacunació és d’una gravetat excessiva. Fa l’efecte que aquests gestors que depenen de la nòmina públia no són conscients de les diofucltats que suposa aixecar la persiana cada dia (i sovint, com en el cas de Sitges, sense que hagin arribat compensacions en les taxes per part de l’Ajuntament que haguessin estat lògiques i evidents davant una caiguda dels ingressos del 70 per cent).

Però si Europa ha demostrat poca agilitat per disposar de prou dosis, tampoc no és que es pugui felicitar als governs de l’Estat i de la Generalitat en tot aquest procés. Els primers, per la incapacitat per buscar subministraments fora del canal europeu; i els segons, per la seva manca de reacció per superar els condicionants: Salut no posa injeccions ni els disabtes ni els diumenges. Com si el virus fes vacances i no hi hagués necessitat imperiosa d’arribar al final…

També pots veure