LOADING

Type to search

Editorial

Vandalisme i seguretat

Diumenge al matí, l’escultura de tall noucentista de Josep Busquets Dona nua asseguda, situada a la Ribera, va aparèixer estirada a terra i decapitada. Uns brètols –encara no identificats, però darrere dels quals hi ha una investigació de la Policia Local– van ser els causants de la desagradable i incomprensible acció de violència sobre el patrimoni artístic de la vila. Afortunadament, el cap va ser trobat per una veïna i podrà ser restituït, gràcies als treballs de restauració que coordinarà Pep Pascual, autor d’altres treballs de recuperació del patrimoni local. A no gaires metres d’aquest punt, els dos espigons van tornar a despertar-se també amb un munt de deixalla, entre ampolles, llaunes i altres residus, després que grups de joves –com ja és habitual, especialment des de la finalització de l’Estat d’Alarma– hi practiquessin el botellot a la matinada de diumenge.

Fa unes setmanes, una altra escultura situada a primera línia de mar –en aquest cas, Dona mediterrània, de Lluïsa Granero, a la platja Sant Sebastià–, també va aparèixer vandalitzada en un nou atac contra el patrimoni local. En els darrers mesos, la via pública ha estat escenari d’altres episodis vandàlics, alguns en espais de titularitat pública (com els parcs infantils de Can Robert i de la Plana) i altres que han atemptat contra la propietat privada, com vehicles estacionats a Aiguadolç.

Aquests darrers incidents no són exclusius de Sitges. Arreu del país es produeixen desperfectes contra la propietat pública i privada, que resulten incomprensibles i inacceptables. L’actual context de limitació de moviment derivat de la pandèmia ha augmentat aquesta tendència, que en alguns casos ha derivat en violència gratuïta, com l’atac a un vehicle de la Policia Local de Sant Pere de Ribes de fa unes setmanes.

No és un tema de fàcil resolució. Sovint, les opinions de la ciutadania arran d’aquests incidents se centren a responsabilitzar de manera indirecta als cossos policials per no ser-hi a sobre dels causants dels desperfectes. És comprensible que la gent vulgui buscar responsables davant d’accions absolutament injustificables, que demostren, per una banda, una sensació generalitzada d’inseguretat i, per una altra, la necessitat de dotar de majors mecanismes de protecció davant d’aquestes situacions.

Ara bé, tampoc no és just culpar una Policia Local que necessita més recursos humans per poder donar resposta a les singularitats d’un municipi com Sitges, de grans dimensions geogràfiques i amb un elevat nombre de visitants. És cert que el cos ha augmentat en agents recentment, però les necessitats encara són evidents.