El top manta va camí d’esdevenir una crosta permanent en el paisatge local. Ja fa mitja dotzena d’anys que els venedors il·legals s’han instal·lat amb una certa normalitat i una permanent estabilitat a la via pública. Primer, van ser els carrers del centre i posteriorment van passar a la Ribera i a la platja de San Sebastià. Enguany ocupen una part significativa del Passeig Marítim. I enlloc de reduir la seva activitat, cada cop en són més: les xifres que aporta l’Ajuntament és que a Sitges hi ha ara una seixantena de venedors, davant la quarantena de l’any passat.
El pitjor d’aquesta situació no és que no hi arribi cap solució, sinó que no se’n preveu cap a curt i mig termini. És a dir, que l’ocupació de la via pública per part de venedors sense llicència que efectuen una competència deslleial als comerciants i que ofereixen una imatge empobrida d’una població que viu del turisme i la seva imatge va camí de continuar creixent.
El top manta ha estat des dels seus inicis una pedra a la sabata en els respectius governs municipals. L’evident limitació de recursos humans de la Policia Local, així com la lògica que som davant un problema d’enorme complexitat social, convida a buscar solucions més enllà de la simple actuació policial. No hi ha prou agents (i en cas que se’n destinessin tots a aquesta actuació se’n deixarien desateses altres, amb els problemes que això implicaria) i la situació necessita de plans socials que ofereixin sortides els venedors, que són la doble víctima del panorama. Però també és cert que en el moment s’afluixa la intensitat policial, l’activitat creix i s’escampa una sensació de renúncia per part de l’Ajuntament a abordar el problema.
En el tram final del seu mandat, Miquel Forns va optar per reforçar el servei amb seguretat privada. I la iniciativa va donar resultats, si bé és cert que no va neutralitzar de ple el problema. L’actual Govern no situa la intervenció policial com a prioritària i pretén aprofundir en actuacions socials, que, de fet, també es van dur a terme en l’anterior mandat. La gravetat del problema requereix solucions urgents, que aportin resultats, ni que siguin parcials, aviat. Sense fer volar coloms, però amb la determinació necessària.
