Sali Esparducer
Com tantes coses a la vida, caure a l’AMPA dels Costerets va ser quelcom casual, però que va acabar esdevenint molt més important del què em podia imaginar. Corria desembre de 2002 i la meva filla acabava de començar P3. Un dia, en anar-la a buscar a l’escola vaig veure un cartell en el qual s’anunciava una reunió de l’AMPA. M’hi vaig passar per veure de què anava allò i mira… fins que no va acabar a l’escola el fill petit, que m’hi vaig quedar. Ho reconec, sóc una ionqui de les AMPA.
Hi ha molts motius pels quals una persona li pot agradar pertànyer i col·laborar-hi en una. Des de la necessitat i precarietat més evidents (manca de manteniment i de mitjans materials, de personal en el centre educatiu, manca d’inversió, ràtios delirants), i tants i tants problemes, que han d’acabar atenent les famílies, invertint temps i diners, que no seré jo qui us posi al dia de les mancances i desatencions, que per desgràcia pateix el centre on van els vostres fills, que segur esteu ben al dia.
Però us vull fer una petita reflexió, per explicar allò que vaig descobrir i va més enllà de tot això, i és que aquests tipus d’entitats són una drecera, una autopista, per fer el món què volem i necessitem, més connectat amb nosaltres i amb la nostra verdadera naturalesa. Fa temps que penso que s’acaba l’era de l’homo sapiens i que cal entomar ràpidament la de l’homo moralis o eticus (home moral o ètic, com li vulgueu dir). Com a espècie tenim un greu dilema per endavant, que cal anar desvetllant i posar-hi solució: quan érem un mamífer més que lluitava per subsistir, la natura ens va dotar d’un sistema per preservar-nos com espècie, que bàsicament consisteix a aconseguir i acumular béns i lluitar contra tot allò que sentim que amenaci la nostra vida, i per això vam desenvolupar tota una sèrie d’estratègies. La tecnologia que hem desenvolupat ha fet que ja no sigui un obstacle garantir la nostra supervivència, i ara alguns viuen (vivim) en la sobreabundància. El principal obstacle que ens amenaça actualment és aquest egoisme, que es reflecteix en la manca d’empatia envers els altres éssers humans i envers el planeta. I com lliga això amb l’AMPA de l’escola dels fills? Doncs, perquè es pot incidir localment amb el cap posat en el conjunt de les persones i en el planeta de manera global: Treballant en l’empatia a través de la lluita pel benestar de les persones, assegurant l’accés a una educació digna i de qualitat, per tothom, més enllà dels infants del centre, per arribar a tota la comunitat amb els ulls posats en els Drets Humans i els Drets de l’Infant (salaris dignes, activitats extraescolars assequibles i basades en bones pràctiques, tallers i xerrades…).
També, conscienciant sobre la salut del planeta, implementant projectes o col·laborant en tot allò que ens conscienciï i ens faci responsables de la cura que hem de tenir de l’entorn (hàbits de consum, reciclatge, minimització de residus, gaudiment de l’entorn…).
I sobretot, alimentant l’alegria de viure i de sentir-nos lliures en la nostra humanitat, agents i responsables del present i del planeta en què vivim, amb els ulls en el futur i en l’esperança de construir un món millor per a tothom.
Per a mi, l’objectiu final és esdevenir veritables homo moralis, nosaltres i els que vindran. I en aquest aspecte li dono a l’AMPA i a la comunitat educativa dels Costerets, les gràcies per haver-me donat l’oportunitat de poder col·laborar en un projecte en què hi he cregut i hi crec. I si encara teniu fills en edat escolar, no deixeu d’acostar-vos i col·laborar en la vostra AMPA, gaudiu-la tant com pugueu… Teniu tanta sort…
Com espècie tenim un greu dilema que cal anar desvetllant i posant-li solució.
