
Ara que ja hi ha un pressupost municipal per aquest 2025 m’hi endinso via telemàtica des de la seu electrònica per saber més dels temes que el power point de presentació en sessió pública del passat 11 de febrer va presentar. Ara com ara, la documentació total del Pressupost de 2025 encara no és accessible perquè quan cliques la crida de Pressupost al mapa del web et surt l’esmentada presentació i els resums que se’n van elaborar per donar-ne notícia.
Entre els temes estrella d’aquest pressupost de 2025 que puja a 66,32 M€, aprovat amb vuit vots en contra i una abstenció – una situació que no permet anar cantant victòria… – hi ha aspectes destacables, però, com tot, cal més informació. Com, per exemple, els 150.000 € per redactar el projecte de rehabilitació del Palau de Maricel (es partirà de zero o s’aprofitaran treballs anteriors?); els 400.000 per acabar la rehabilitació de l’antic Patronat d’Acció Social Catòlica (llibreria inclosa?); l’1.308.939€ per rehabilitat la Masia de Santa Bàrbara després d’uns quants anys d’haver-la deixada a mercè de tota mena de vandalisme, o els 975.475 € dedicats a obres de construcció de la futura Escola de Música (escola imprescindible i amb massa anys de retards).
En l’apartat de programes finançats amb els fons del Next Generation n’hi figuren alguns relatius al turisme, com “Millora de l’accessibilitat i turisme inclusiu” o “Elaboració del portafolis de productes i recursos de Sitges” que, entre altres, són titulars sense contingut explicatiu. Lamentablement, es van desaprofitar les oportunitats d’aquests fons per aplicar-los a la cultura i el patrimoni, com han fet, amb èxit, altres poblacions. Per a les obres de les entitats centenàries del Prado i del Retiro s’hi dedicaran les sobres, encara sense quantificar: “Una vegada es disposi dels excedents pressupostaris, el pressupost també inclourà una aportació extraordinària per a les entitats centenàries del Casino Prado i la Societat Recreativa El Retiro, per a la rehabilitació i millora de les seves seus històriques”.
Hi ha dos àmbits del meu especial interès com són la llibreria i la biblioteca i, d’entrada, m’hi declaro a favor. La llibreria que l’Ajuntament projecta instal·lar al Patronat i que és un projecte del passat mandat és una mostra flagrant de la ineficaç política sobre el comerç local. Una llibreria és cultura, però és també negoci. La problemàtica del cost de lloguer dels locals comercials iguala, o gairebé, la dels habitatges i la visió dels emprenedors i rendistes s’atura en negocis de restauració o locals sovint efímers o de dubtosa rendibilitat. Un ajuntament té capacitats provades per incidir en el parc comercial d’una població amb mesures diverses i Sitges hauria estat un bon lloc per posar-ho a la pràctica. El fet que dediqui un espai d’equipaments culturals a un negoci, per cultural que sigui, requereix transparència en les condicions de lloguer, licitació i gestió.
L’altre, el de la nova biblioteca. Val la pena recordar que en el darrer mandat de l’alcalde Baijet es va treballar conjuntament amb la Diputació de Barcelona en un nou edifici ubicat a Can Robert per a la Biblioteca i l’Arxiu. Es va aprovar un projecte d’edifici, es va aprovar el programa de continguts per part del personal bibliotecari del moment i quan va ser l’hora de licitar les obres l’ajuntament va optar per la piscina municipal. El projecte es va congelar i mai més no se n’ha sabut res… fins ara que es torna a parlar d’una “biblioteca central”. La pregunta primera és si es ressuscitarà un projecte aprovat i enllestit o es partirà de zero? En aquest cas, la Diputació té la paraula, i ja se sap que qui paga, mana, i amb la Diputació l’experiència és llarga i provada.