Finalment, després de dos ajornaments per raó de la pandèmia, el 30 de novembre s’ha pogut inaugurar l’Any Robert Gerhard (Valls, 1896- Cambridge, 1970) per celebrar el cinquantenari de la seva mort i el cent vint-i-cinquè aniversari del naixement del compositor i musicòleg. Gerhard és un dels grans músics contemporanis que ha tardat en arribar al gran públic del país perquè va patir, com altres, la censura del franquisme, mentre que a Europa i als Estats Units va obtenir destacats reconeixements. La seva és una de les biografies més apassionants del nostre segle XX. Fill d’un suís i una alsaciana que van traslladar el seu domicili familiar a Valls per dedicar-se al comerç de vins, Gerhard va voler emprendre una via ben diferent per dedicar-se de ple a la música. Va ser deixeble de Felip Pedrell i Enric Granados a Barcelona; d’Hugo Strauss a Lausanne i d’Arnold Schönberg a Viena, i va ser a centreeuropa amb Alban Berg o Anton Webern on va rebre les més notables influències de la música més avançada del seu temps.
Juntament amb Eduard Toldrà, Pau Casals, Manuel Blancafort, Joan Lamotte de Grignon, entre altres, Gerhard va viure i treballar a la Catalunya dels anys d’entreguerres introduint canvis radicals en la composició i en l’ideari estètic musical, no sempre acceptats per tothom. Alhora, seu activisme en el medi musical el va portar a contribuir en la fundació de l’Associació de Compositors Independents de Catalunya. Home d’una vasta cultura humanística, la seva activitat passava també per feines de traducció, pedagogia, i col·laboracions de crítica musical en publicacions com la Revista de Catalunya o Mirador, entre altres. A l’Institut d’Estudis Catalans va col·laborar amb Higini Anglès organitzant la Secció de Música. En el medi artístic on freqüentava Josep Lluís Sert va contribuir a la creació del grup ADLAN amb J. V. Foix i Joan Miró, amb la col·laboració literària i plàstica d’ambdós compondria el ballet Ariel encarregat pels Ballets Russos de Montecarlo, el 1934. En tant que pedagog, va mantenir una intensa relació de mestratge amb el compositor Joaquim Homs. En poques paraules la vida, obra i llegat de Robert Gerhard són les d’un creador exigent, disciplinat, valent i convençut de la necessitat de renovació constant dels cànons existents.
L’Any Robert Gerhard ens descobreix aquests i altres aspectes de Robert Gerhard. Quan el director i musicòleg Edmon Colomer, comissari de la commemoració, iniciava el seu discurs presentant la commemoració i asseverava que “la cultura no és oci, és essència” sintetitzava la gran aportació musical i cultural del personatge. La inauguració que va tenir lloc a l’Auditori Eduard Toldrà, de Vilanova i la Geltrú (quina enveja d’auditori!) va oferir dues obres ben diferents i del tot significatives del seu repertori. El Quartet número 2, que va ser interpretat pel Quartet Gerhard, segons Edmond Colomer té el seu correlat en la pintura de Paul Klee. En contrast, la suite del ballet Pandora, que va interpretar la Camerata Eduard Toldrà sota la direcció de Xavier Pagès-Corella, el té en les grans pel·lícules del segle XX.
Robert Gerhard va ser qui primer va posar música al Madrigal a Sitges de Josep Carner, tot just sis anys després de la naixença del poema. Gerhard va aprendre a apreciar la música popular de Felip Pedrell, fossin melodies catalanes, franceses o espanyoles, així com també el valor de la cançó tant en la tradició popular com en la del lieder. I també es va deixar seduir pels poetes del seu temps, com J. M. Junoy, J. V. Foix o Josep Carner. Pel que fa al Madrigal a Sitges, el que podia haver estat només un poema de circumstàncies, una plasenteria per sortir del pas, ha esdevingut una icona de la vila i també de la poesia de Carner, que no va dubtar d’incloure’l al recull de L’obra completa. Poesia (1957). El fet que Gerhard li posés música denota fins a quin punt sentí l’atracció del poema, atorgant-li el caràcter de lieder contemporani. És una composició d’aparença enjogassada i d’arrencada lírica, d’una claredat diàfana, pensada per a piano i la veu de soprano, que ha perdurat interpretada fins els nostres dies. L’atzar i les circumstàncies de la història fan que enguany Gerhard i Carner es retrobin al programa Música i exili, que el conseller Lluís Puig ha posat en marxa des de Brusel·les, amb la voluntat de contribuir a la perspectiva internacional dels protagonistes de la cultura catalana. El Madrigal a Sitges és una de les millors cartes de presentació.
