LOADING

Type to search

El Marge Llarg

El Museu Pau Casals, d’interès nacional

Museu Pau Casals. El violoncel de Pau Casals acompanyat per un jardí de Rusiñol i un paisatge de Joaquim Mir. Fot. Frèia Berg, 2019.

La recent declaració del Museu Pau Casals d’interès nacional és un motiu de celebració per raons diverses. En primer lloc, per la pròpia configuració, història, contingut i relat del museu dedicat al Mestre en la casa que es va fer construir a la platja de Sant Salvador, terme del Vendrell. Una casa estimada i viscuda, adquirida el 1910,  que els anys trenta l’arquitecte Antoni Puig Gairalt va convertir en un bellíssim edifici noucentista amb sala de concerts i amb la col·lecció d’art que el Mestre anava adquirint sovint a la barcelonina Sala Parés i que avui s’hi pot contemplar, juntament amb els records de la seva biografia artística i personal. El Museu Pau Casals és un indret que emociona des que es travessa el portal que dóna entrada al jardí, des que s’entra a la casa, o quan es contempla la mar des de la porxada ideada a manera de galeria d’escultures. Però és la personalitat de Pau Casals el que s’hi mostra en tota la seva dimensió artística, musical, pedagògica, compromesa amb les arts i amb el país. El museu està considerat com un dels sis millors museus europeus dedicats a músics. Enguany que se celebra el centenari de l’orquestra que Casals va crear el 1920 i que només la Guerra civil va escapçar, com tantes altres coses, ha estat una ocasió idònia per al reconeixement del Museu com a institució d’interès nacional. A manera de primera celebració aquest proper diumenge se celebrarà una jornada de portes obertes.

És una bona notícia, doncs, pel Museu, pels que estimem i admirem el Mestre i la seva obra. També ho és per als Museus del Penedès. Sovint reivindiquem que, des del punt de vista cultural, hi ha vida fora de Barcelona. En aquest territori de vinya i de mar tenim el privilegi de gaudir de tres museus d’interès nacional. Són els museus sitgetans del Cau Ferrat i de Maricel (gener de 2019), el Museu Víctor Balaguer de Vilanova (octubre de 2019) i el Museu Pau Casals. Se’ns presenta una gran oportunitat per repensar la nostra relació amb els museus del nostre territori tant des d’un punt de vista personal com col·lectiu; la importància d’aquests centres en tant que institucions educadores, en tant que àmbits de reconeixement i relat sociocultural, en tant que adquisició i gaudi de coneixements. En un moment en què s’estan replantejant tantes coses per mor de la pandèmia i les seves conseqüències, entre altres la importància i la gestió del turisme i del turisme cultural, caldria fer els deures de promoció i difusió a favor de la riquesa cultural que posseïm des dels àmbits de proximitat. És una interpel·lació als mateixos museus i els seus responsables sobre la visió i accés que se’n dóna; a les administracions locals i supralocals, diputacions i consells comarcals inclosos, sobre la promoció dels museus en tant que contenidors de valors per a la contemporaneïtat i la facilitació de vincles i accessos per a l’educació i el gaudi; als organismes de promoció econòmica i turística perquè d’una vegada els considerin en la seva dimensió cultural i econòmica. És un moment idoni per canviar dinàmiques i per introduir canvis de comportaments: els museus s’ho valen i la cultura es construeix des de les bases de la proximitat.