Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep M. de Sagarra
La veritat és que no hi ha com els poetes per dir de manera entenedora i breu les coses més transcendents. I més si es tracta de poetes com Josep M. de Sagarra o Salvador Espriu, dos dels poetes que he triat per aquest Marge Llarg de Sant Jordi de 2024, pensant, ahora, en dues de les iconografies que més m’agraden: el Sant Jordi de Bernat Martorell que de 1917 a 1921 va presidir el Saló Blau de Maricel, llavors dit la Sala dels Retaules, i les roses de Pere Stämpfli – d’una breu sèrie que va pintar a mitjans dels anys seixanta. Però enguany vull remarcar una de les noves tradicions que fa pocs anys s’ha creat a Sitges i que com tantes altres té futur: el pregó de Sant Jordi.
Ho vull fer, sobretot, per agrair al pregoner Andreu Bosch una crida a la celebració que sense renunciar a la festa reivindica un dels valors més preuats de la humanitat, com és la pau. Des de la Guerra dels Balcans que es va desentrellar el cor d’Europa a principis dels anys noranta no havíem viscut un estat bèl·lic tan intens com aquests darrers temps, ara a Ukraïna i a Orient Mitjà i en indrets menys publicitats per les notícies globals. No hi podem restar indiferents perquè el nostre món és el món i perquè la globalització ens ho serveix en temps real a qualsevol hora.
Andreu Bosch, que és filòleg, professor, activista de l’ecologisme i actual coordinador del Club de lectura del Cau Ferrat ha traçat un Pregó de sant Jordi que reblant la importància dels ideals i dels valors de la pau, la fraternitat i la compassió, ho ha exemplificat en un dels grans clàssics de la literatura moderna, com és Santiago Rusiñol. Ho ha concretat en una obra que ja va ser polèmica des del dia de l’estrena teatral el 1903 fins el punt d’haver de tancar el teatre Romea, com és L’hèroe, un text que aguanta el pas del temps i de qualsevol escenari perquè el relat explica com l’“hèroe” és un perdulari i un assassí, com la guerra i les seves misèries fan malbé les persones i com els veritables herois són els que aguanten el paire cada dia, sigui des de la trinxera de la carn de canó, des dels telers de les fàbriques o des dels llocs de producció industrial globalitzada amb sous i condicions laborals d’esclavatge. La realitat del món on vivim és aquesta; i Bosch ho va exemplificar en els preceptius relats cinematogràfics de Sense novetat al front, El caçador, Apocalypse now o Gran Torino, o literària amb Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda.
Des d’una altra perspectiva d’aquesta realitat, el pregó d’Andreu Bosch va contraposar la visió humanista simbolitzada en l’esperança de la que el llibre i la rosa han esdevingut símbols entre nosaltres; un pregó en el que va planar l’elogi de la paraula, de la poesia, de la confiança en l’ésser humà: “Qualsevol conflicte armat en el món ens parla del fracàs, ni que sigui parcial, ni que sigui transitori, del llibre i la rosa, símbols de la paraula i del sentiment més profund que és l’amor. Malgrat tot, també és bo i just pensar en la força i l’arrelament que té en la nostra societat la festa de sant Jordi. En aquesta lluita entre el bé i el mal sembla que sant Jordi té encara molts dracs per foragitar. M’agrada pensar que un dia sant Jordi vencerà i la humanitat viurà més feliç en pau.”
Convençuda de la força de la poesia que Andreu Bosch evocava amb paraules del poeta Gabriel Celaya, “la poesía es una arma cargada de futuro”, els deixo amb Salvador Espriu i l’Oració al senyor sant Jordi:
Senyor sant Jordi, patró,
cavaller sense por,
guarda´ns sempre del crim
de la guerra civil.
Allibera´ns dels nostres pecats
d’avarícia i enveja
del drac
de la ira i de l´odi entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda´ns a merèixer la pau
i salva la parla
de la gent catalana.
Amén.
Bona diada amb llibres, roses, llibertat i el més gran desig de pau!
