… o notes sobre un debat. El Festival de Cinema organitza diversos actes al voltant del cinema i dels audiovisuals que solen passar desapercebuts, més enllà de l’interès intrínsec dels convocants i dels diversos àmbits del sector. Un d’ells ha estat el debat que enguany ha organitzat PROA Productors Audiovisuals Federats, una entitat empresarial activa i activista que no perd pistonada ni visibilitat i d’una gran professionalitat en tant que un dels grans actius de les indústries de la cultura al nostre país. Amb un bon esquer com a títol, El preu de la cultura, PROA ha convocat diverses persones vinculades a les indústries culturals procedents tant del sector privat com públic que tenen en comú, a més d’altres valors, l’expertesa i l’experiència. El productor David Matamoros, el director de l’ICEC Miquel Curanta, la cap de projectes i màrqueting Elena Subirà, la consultora Elena Neira i el president de PROA i productor Raimon Masllorens han estat citats per debatre sobre una qüestió de tanta amplitud i calat.
Si el títol del debat fos un espot publicitari podríem pensar que es tracta de publicitat enganyosa perquè hi falta una paraula, que és audiovisual. Perquè d’això ha anat la totalitat del debat. Els sectors culturals, i més el de les indústries, tenen la tendència al discurs reduccionista ajustant el concepte i el producte al seu propi àmbit; és una actitud comprensible però que comporta el perill de l’exclusió de tota altra l’altra realitat que no sigui la pròpia. En els darrers temps, quan el lobby d’indústries culturals Actua Cultura ha reclamat, amb insistència i visibilitat, la dedicació del 2% del pressupost de la Generalitat a Cultura, diverses veus han deixat clar des de les xarxes socials que Cultura no són només les indústries, sinó que la creació artística i cultural, les infraestructures i els serveis i el món associatiu són, juntament amb les indústries, els fonaments principals del sistema cultural del país.
El debat ha transitat per un plantejament obertament econòmic defugint el mercantilisme dur i s’ha concretat en algunes de les qüestions que en la situació actual afecten el consum cultural. Què és el que el mercat està disposat a pagar? Quina és la despesa neta que una família dedica a la cultura, descomptant productes que entren en directa competència amb el medi cultural? Com es pot competir de Catalunya estant amb una producció limitada i des del medi local? – amb recursos i mirada pròpia com fan els països escandinaus, ha estat la resposta del director de l’ICEC a aquesta darrera qüestió. Certament, la vida de la indústria audiovisual catalana no és fàcil; més enllà de les dificultats econòmiques de caràcter general, que ara afecten tot el país, existeixen les intrínsecament relacionades amb les característiques de la pròpia indústria, les dificultats de comunicació del producte, de la competència d’altres factors de consum en l’àmbit familiar. Però els seus punts forts són notables i mostren, entre altres qualitats, una capacitat d’embat qualitatiu i combat incessant que li garanteix la perdurabilitat, les possibilitats de creixement i l’èxit. Aquestes, si més no, han estat les meves conclusions. Ha estat un debat lineal i, si es vol, previsible, però no exempt d’interès pel que fa al moment i a la oberta sinceritat dels plantejaments.
No puc passar per alt la impressió que em causa el Festival de Cinema dos anys després d’haver estat creada la crisi que va liquidar injustament la direcció de Xavier Duran al capdavant la Fundació del Festival, les contradiccions que aquella crisi mostrava i de com s’ha conduït el nomenament de la seva substituta sense, d’altra banda, atacar els problemes de fons del certamen. Sap greu que al cap de cinquanta anys Sitges no hagi estat capaç de consolidar unes estructures culturals més enllà dels esprints que cada any pesen més i mostren més les mancances. Ho emplaço per una altra ocasió. Deixant ben clar, però, que la problemàtica del Festival Internacional de Cinema Fantàstic Catalunya que se celebra a Sitges té a veure amb l’excel·lència, la transparència, els costos i el preu de la cultura.
