Aquesta setmana vinent, milers d’autònoms de Sitges i de Ribes, com d’arreu de l’Estat, hauran d’afrontar la càrrega mensual de les seves cotitzacions a la Seguretat Social. És l’habitual i lògica rutina d’un model en què els rendiments del treball estan sotmesos a una necessària càrrega impositiva. Però el que ja no sembla tan raonable és que molts d’aquests autònoms hagin de pagar la mateixa quantitat de cada mes, malgrat la profunda crisi econòmica que estem travessant i que els colpeja els com en cap altre sector.
Tant el Govern de l’Estat com la Generalitat van arbitrar, quan va entrar en vigor l’Estat d’Alarma, mesures de suport als autònoms. Els dos governs van presentar les seves respectives propostes com un gran projecte de suport als petits empresaris. Però la lletra petita diu molt més del que van anunciar en tots dos casos: es tracta de mesures de les quals només es pot beneficiar una part dels autònoms i que deixa fora altres que s’han vist molt afectats per la crisi. En el cas de l’Estat, per exemple, si un autònom ha vist reduïts els seus ingressos a un 50 per cent (una situació que és catastròfica per a qualsevol família) ha de pagar exactament el mateix que pagava els mesos previs a la crisi de la Covid-19. I en el cas de la Generalitat, els beneficiaris només suposen un 5 per cent del conjunt d’autònoms.
Si aquestes mesures tan tímides s’haguessin aplicat en altres sectors del teixit laboral, com, per exemple, els de la funció pública, les protestes probablement haguessin col·lapsat el sistema. Amb els autònoms, en canvi, tothom s’hi veu amb cor. Estan tan acostumats a carregar-se a les seves espatlles la pressió fiscal o a renunciar a prestacions com l’atur, que fa l’efecte que no passa res si tornen a ser l’ase dels cops.
El Govern municipal ha anunciat mesures de suport als comerciants i altres emprenedors locals. Es tracta d’un suport que és imprescindible i que complementarà el que fan administracions superiors, però que també serà insuficient davant la magnitud de la tragèdia. Ha arribat el moment de començar a demanar moratòries totals en càrregues fiscals, però també financeres o estructurals. Els autònoms no han de carregar, un cop més, el pes de la crisi.
